L'Ermita de Santa Agnès i la caminada al voltant de la Mola


Vam estacionar el cotxe una mica més amunt de Can Robert, desprès de pujar un tram en cimentat entre dues roques i més amunt desprès d'un revolt a l'esquerra hi ha una petita esplanada. Varem anar cap amunt per un roquissar deixant la pista de vehicles a ma dreta i al final vam agafar un petit camí a ma esquerra, allà comença el camí que va a parar a la Canal de l'Abella.
    
Mapa de la ruta
  
Un cop arribem al Morral del Drac (Darrera la Mola), tornem a baixar per un altre canal, la Canal de Santa Agnès vam baixar una bona estona i al veure un senyalització de ferro verd tirem a ma esquerra i trobem l'Ermita de Santa Agnès, estranya edificació en runes però que gràcies a la seva construcció dins la roca encara s'aguanta després de 7 o 8 segles. Tan la seva ubicació com el seu estat ruïnós li donen un estrany atractiu
    
Entrada al recinte
  
Entrada dins la roca abans d'arribar a l'Ermita
   
L'Ermita
     
Interior de l'Ermita
     
Bases d'aigua amb una estança contigua a l'Ermita
    
Després de visitar l'ermita vam tornar a pujar per la canal i vam arribar a la mola comprant una "Coca-Cola" que ens va costar una pasta 2,75 €, pagant aquesta quantitat em vaig recordar dels viatges que es fan els burrets per pujar els articles del bar.
    
     
Baixant la Mola pel Camí dels Monjos, se'm va ocórrer fer una variant i baixar per la Carena de les Animes sortint al camí de Font Soleia i tornant per aquest camí.
    
  
El Puma estava una mica cansat però va decidir seguir-me i vam completar la volta.
    

Els Pins Cargolats


Estranya zona del parc on hi ha una notable quantitat d'arbres especialment pins amb estranyes formes que ondulen sobre si mateixes.
 
   
Si va pel mateix camí que anem per anar al Turó del Malpas, un cop surts de l'Era dels Enrics no es torça cap a l'esquerra per anar al Turó sinó que es continua el camí recta direcció Nord i a uns 500 metres ja comences a veure algun pi.
   
   
Si vas mirant els arbres del voltant, vas veient que tots mes o menys tenen algun traç tort que et dona que pensar, fins i tot hi han arbres d'aquest tipus que malauradament ja estan morts i les seves restes seques donen testimoni de que hi havien encara més quantitat de pins cargolats dels que hi han ara.
    
    
Aquest dia hi vaig anar sol al camp i pensava que no em podria fer cap foto amb aquests simpàtics pins però sortosament vaig trobar un matrimoni que molt amablement em van fer varies fotos al costat dels cargolats.
  
    
De tornada estava inspirat pel esclat d'aromes i colors de la primavera i vaig fer un parell de fotos per donar-hi testimoni.
   


Les abelles, es veien i s'escoltaven.