Buscant el meu camí per la Mola-Obac

La Vessant Oest del Massís de la Mola (Cingle dels Cavalls i camí del Malpàs de Can Pobla)

2011-10-28T11:03:00.018+02:00

Cingle : Espadat vertical o quasi vertical, allargat, d’un relleu estructural en terreny estratificat, format per una capa de roca resistent a l’erosió intercalada amb d’altres roques més toves o coronant-les.

En el Cingle dels Cavalls cal destacar per la seva importància :

Punta d'en Serreta - El nom és en memòria de Josep Nogués Serreta, gran escalador que va morir l'any 1963.
Punta dels Cavalls - En el mateix indret de la Miranda i de la Roca dels Cavalls. La primera accensió hi fou feta per Josep Major i Jaume Olivé el 20 d'agost de 1963.
Roca del Salt dels Cavalls - També anomenada Salt dels Cavalls i/o Roca dels Cavalls, el 30 de maig de 1937 , Joan rof, Miquel Carbonell i Santiago Sabatés, del C.E. Sabadell i accediren per primera vegada.
La Miranda dels Cavalls - Queda a la part dreta de la Roca dels Cavalls. Primera accenció Josep Aleix, Josep Girbau, Josep Monistrol i Manuel Galicia, 25 de juny de 1962.

Descripció gràfica : http://www.santllors.com/sector.php?id=307&zona=1

En aquesta pàgina que està refecenciada en l'apartat (Llocs relacionats->Escalada al Parc), crec que per la naturaleza de l'esport que fan i per les multiples vies i zones d'escalada, els converteix en uns 'masters' de la toponímia de les parets de roca del parc.

La vessant oest del Massís de la Mola sempre ha estat un misteri per mi (El Malpàs de Can Pobla, El Bolet de Can Pobla, La Roca del Salt dels Cavalls i les seves canals), però fa cosa de 2 mesos cap aquí, he començat a caminar per aquests indrets del massís i he de dir que la majestuositat d'aquests Cingles m'ha impressionat.

Aquest 'report' ha estat una suma de sortides, les primeres no tocava bola, però de mica en mica i per algun cop de sort he pogut conèixer una mica aquesta zona i en properes sortides l'aniré coneixent amb més profunditat, sempre parlo de caminar no pas d'escalar.

Per arribar-hi s'ha de sortir de l'aparcament de Can Robert, una de les cases de Pagès més conegudes pels excursionistes i que està en bastant mal estat, del costat de la casa surt la pista per on s'arribava a Can Pobla en cotxe i que ara està tancada, si trobeu el cadenat obert, no us fieu, el tancan i l'obren i no pregunten a ningú ja que està prohibida l'entrada a vehicles no autoritzats.

Per anar a la muntanya només començar la pista trobareu un camí a mà dreta que és la drecera.

Aquí us mostro el plano d'aproximació, les fletxes de color blau indican la ruta que va pel centre de la urbanització, s'arriba a l'aparcament amb el cotxe i el verd fluorescent és el cami que s'ha de recorrer caminan desde l'aparcament que hi ha a mig kilòmetre passat Matadepera, ja els veureu a ma dreta, un cop deixat el cotxe s'arriba en 10 o 15 minuts caminat.

Un cop ja estem al l'aparcament, estem encarats a la part Oest de la Mola i ja podem començar a enfilar aquests trajectes.

El trajecte blau és el que passa pel Malpàs de Can Pobla i en el que veureu totes les canals i possibles camins, el trajecte verd clar és el trajecte més directe per arribar a la Mola i no és especialment el més dificultós, el que estar de color ver més fort és el trajecte una mica més dificultós del costat de la roca del Salt dels Cavalls, el tros que veieu en vermell al costat dels dos verds és una canal més tècnica que encara he de mirar-me-la ja que m'han dit que es pot pujar però s'ha d'anar una mica en compte, per últim el verd fluorescent és el camí de la canal de l'Avella, camí sense cap dificultat, la canal final, que porta el seu nom, és l'unic esforç que s'ha de fer, però el camí té poques vistes i és molt ombrívol.

Només em falta per fer la canal de la Llosa, alguna cosa m'havia de deixar per després.

Els camins del mapa veient la muntanya.

A que veien la muntanya s'interpreta el mapa millor ?

El primer pas serà trobar el Bolet de Can Pobla que no és gens fàcil, almenys no m'ho ha semblat a mi.

Pugem des de Can Robert per la drecera, passem les tombes que ara les han deixat molt boniques i arribem a pista, en un rebol tancat, allí enfilem en direcció els Cingle dels Cavalls i abandonem la pista.

En 5 minuts ens a surt un camí a ma dreta, l'agafem, el de ma esquerra és el que ens portarà a la canal de l'Avella, passem per aquest camí i creuem el torrent de la Querosa que neix a la base d'aquests cingles podríem pujar recta com una bala de canó per aquest torrent, si més no, més endavant tenim la possibilitat d'agafar un camí que el voreja (fletxes vermelles) però pujarem donant una petita volta, avui vaig de tranqui. Passada l'escala de pedra començan a sortir camins per tot arreu, nosaltres seguim en el nostre i quan arribem a un encreuament de camins girarem a l'esquerra i tornarem a girar a la dreta pel camí planer o bé podríem girar a l'esquerra i seguir recta pel camí que s'enfila i va a buscar el torrent (fletxes vermelles)

Pujant recta la vista del torrent i les canals i cingles és impressionant.

Els dos camins es troben en el mateix lloc però un puja amb molta força i l'altre la pujada és més suau. Anant pel camí planer a 3 minuts ens trobem en un rebol tancat i allí entrem pel caminet que hi ha a mà esquerra i tirem recta, em de trobar unes roques que flanquejarem per la banda esquerra i anirem a trobar la vegetació que no és un altre cosa que el torrent.

Un cop ens endinsem en el torrent a 15 o 20 metres ja em de veure el camí que ens a sortirà a ma dreta, camí que de seguida s'enfila amb força i en 5 minuts ens deixa al Bolet de Can Pobla.

Jo aquest trencall no el vaig trobar i jo i el meu amic en Ricard varem pujar rectes per la canal de la roca del Salt dels Cavalls. Jo en aquest entorn estava totalment desorientat i pensava que el Bolet estava situa a mà esquerra però un dia que anava buscant aquest Bolet, pujant per la canal de la roca del Salt dels Cavalls, darrera meu a uns 50 metres, vaig sentir un nen molt petit plorar, evidentment anava amb gent gran i per les veus vaig intuir que devien ser el pare i la mare, l'home, per sort meva, estava realitzant una explicació pedagògica de muntanya a la seva pròpia dona explicant-li per on s'havia d'anar per trobar el Bolet de Can Pobla i a mi se'm va obrir el cel, vaig tornar a baixar i seguin les veus vaig trobar el camí i finalment el Bolet.

Un cop arribat al Bolet vaig saludar a la parella i al petitó que no devia tenir més de 8 o 9 mesos era transportat en aquelles motxilles de cadira i, si a mi em costava pujar la meva carcassa, aquell home amb 7 o 8 kilos a l'esquena estava fet un atleta., molt amablement es va oferir a fer-me una foto al costat del Bolet.

Un cop a la plana del Bolet tot és més fàcil, ho veus tot més a la vora i es veuen més clares les canals.

El dia que vaig fer la troballa del Bolet vaig fer la canal de la dreta que està situada entre la punta d'en Serreta i la punta dels Cavalls, la més directe venint del Bolet de Can Poble.

No per ser la canal fàcil vol dir que no sigui dura.

La segona canal és la de la Roca del Salt dels Cavalls o Salt dels Cavalls, té una pendent una mica més forta però és més espectacular.

Mentrestant que estic exposant les diferents canals he de dir que estic anant per un camí que, des del Bolet de Can Poble, es desvia a mà esquerra i voreja tots els Cingles per la seva base i té petites senyals de color verd, s'ha de posar atenció en aquests senyals, que els temps les ha fet més subtils.

L'última canal és la que està entre la Roca del Salt dels Cavalls i la Miranda dels Cavalls ultim cingle de la fortificació, segons m'han dit és la més difícil i he de confessar que no l'he feta, però ja trobarem un dia d'inspiració, lo meu és caminar i si estic inspirat em penjo una mica, però no m'he d'oblidar que si vull fer més coses he d'anar llocs que me'n ensenyin, però em sembla que ja he fet tard.

Un cop en aquest punt vorejo la muntanya i entro en el vessant més oest de la muntanya, el flanqueig de la muntanya es planer però la forta pendent de paret de roca el fa un pel exposat.

Finalment arribem al famós Malpàs de Can Pobla, la veritat és que hi han altres trams de paret que no sobraria algun tros de ferro més.

Un cop passat aquest pas, m'endinso en un bosquet i torno a sortir a roca oberta, llavors ja veig dos trams de vegetació, el de la dreta que ens creua és la canal del Malpàs que si el seguíssim ens portaria a la canal de la Llosa però no ho podem fer tot en un dia i enfilo recte per una altre canal o torrent que puja amb força, al cap de munt d'aquesta pujada hi ha una esplanada i faig un parell de fotos al trajecte d'aquesta paret de pedra de forta inclinació.

Si us hi fixeu al bell mig de la foto es veu una línia gairebé imperceptible que és el camí, es veu que és el lloc on hi ha una morfologia de pedra lineal que pot suportar decentment la verticalitat humana.

Retornem a fer el camí i ja veiem el Morro de Sescorts amb les seves coves a la dreta.

Un cop en aquest punt solament ens resta seguir vorejant la muntanya 5 minuts més i ja ens ve la Ziga-Zaga de la pujada venint del Morral del Drag, ja està tot senyalitzat aquí ja no ens perdem.

Un cop al Monestir faig una foto als burrets, que tenen que fer un viatge més, amb el mar de fons, fa un dia clar i val la pena la foto, torno pel camí dels Monjos.

El camí de la Senyora complet

2011-04-20T12:10:00.008+02:00

Fa temps que volia fer el trajecte complet d'aquest camí, però per una cosa o altra no ho havia fet.

En el punt anomenat 'El Dipòsit', que és l'inici del camí dels Monjos, comencem des d'una altura considerable, (700 metres), aquí poso com arribar-hi des de Matadepera o bé de la carretera que ve de Terrassa i passa pel costat esquerra de Matadepera

A l'iniciar el camí de seguida ja comença a pujar amb força i es passa per la ziga-zaga de Canal dels Monjos, un cop passada se surt a una esplanada de pedra i hem d'anar tirant de mica en mica a ma dreta.

El camí s'eixampla una mica, es passa una cruïlla d'on surten dos camins del cantó esquerra, un per darrera (ve de la roca de Cavall Bernat ) i l'altra que ve de Can Poble, nosaltres anem rectes pel camí ample.

A uns 5 minuts ens trobem amb una esplanada a ma esquerra on hi ha una fita molt grossa, llavors veureu que el camí li surt un altra a ma dreta, aquest és el Camí de la Senyora, que no fa gaire aquesta gran fita estava a la mateixa cruïlla.

Entrem dins del camí i en el dia d'avui no es pot fer cap foto ja que està tot molt tapat, però com que aquest trajecte ja l'he fet per fer altres rutes aquí us en poso una amb el primer plano d'un gamerus amb la Castellassa de fons .

Un cop dins del camí ja no hi ha cap pèrdua fins que no arribes a la Canal Freda, abans ens tenim que trobar amb la Bauma Clara.

La nit passada ha plogut, el camí no és pas ampla i les plantes et deixen ben xop, cal portar roba impermeable.

Un cop estem a la Balma Clara hem de resseguir sempre la paret i seguir endavant i en 5 o 10 minuts ja ens trobem amb la Bauma Fosca.

A partir d'aquí ens endinsem a la Canal Freda i la vegetació es fa més abundant.

Baixada de la canal.

Pas de la canal on hi han uns troncs per poder agafar-se.

Un cop passat aquest pas hi ha una forta pujada i ens trobem amb un camí que puja cap a l'esquerra i ens pensem que aquest camí anirà a la Balma de la Pinassa, nosaltres agafem el més planer i sembla ser que endevinen la jugada.

Més endavant ja ens trobem amb un altra bauma que ja és la de la Roca Foradada, ja estem al final de la carena.

El forat que dona el nom a la carena.

Aquest forat ens permet estalviar-nos la petita volta que voreja el final de la carena, però ara sembla que està clarejant i no vull perdrem la vista de la Canal Freda des d'aquesta atalaia i donem aquesta petita volta, un pel exposat el tram de camí que veieu, però tope guai.

Un cop donada la volta i arribant a la Canal de Santa Agnès, comencem a pujar-la que és un bon exercici , passem a fer una visita a l'ermita de Santa Agnès, que ja he mostrat en anteriors trajectes.

Arribem al Morral del Drac i pugem la Mola per darrere, ens prenem un cafè amb llet de rigor i baixem pel camí dels Monjos.

De l'Alzina del Salari fins a Rellinars

2011-04-09T13:06:00.004+02:00

Sortirem des de l'Alzina del Salari i anirem a Rellinars i tornarem.

Sortim de l'Alzina del Salari i enfilem el camí asfaltat direcció el Coll de les Tres Creus.

Plano 1 Color Verd

A la cruïlla de camins del Coll de les Tres Creus agafem el camí de més a l'esquerra, no pas el que tira amunt amb més força, sinó el que va més planer bordejant el turó de Castellsapera.

Plano 1 Color Blau

Passem pel costat del Paller de tot l'any - La Bauma Roja i Coll de Correu (girem pel camí, que baixa amb força, que és el GR5).

Una bona vista des de l'atalaia que hi ha a la Bauma Roja.

Plano 2 Color Verd

Baixada pronunciada fins arribar a una pista que l'encarem a ma dreta - la pista ressegueix la figura de planta del Castell De Bocs i en tot moment les muntanyes queden a ma dreta i anem fen la pista fins arribar a la Casa de la Boada.

Hi ha un camí que segueix recte però nosaltres agafem el que segueix la base del relleu del la Roca del Duc, en aquest punt hi ha una vista molt bonica del Castell de Boc des de l'altra banda.

Seguim per un caminet més estret i a poc a poc ens endinsem a la canal de la Font de la Boada, al costat del camí hi ha una bassa que en aquests dies manca l'aigua.

El camí que hi ha al costat ens porta a la font pròpiament dita i ens la trobem gairebé seca.

Seguim el camí hi en 15' ja ens trobem amb La Casa, que al arribar ens dona una visió ben maca amb les muntanyes de Montserrat de fons.

A partir d'aquí ja torna a haver-hi pista hi el GR5 es va entrecreuant amb la pista, i ens fem un petit embolic, però finalment arribem a Rellinars pel cantó de 'la Fabrica' i l'Esglesia de Sant Pere i Sant Fermí

A partir d'aquí per anar al poble s'ha de creuar la Riera de Rellinars, pujar el vial i ja sortim a l'Ajuntament.

M'esperava més d'aquest poble, tot i que hi han cases que guarden un valor arquitectònic important, hi ha molt contrast entre les noves construccions i les antigues i aixó a mi no m'agrada. Les cases i els carrers estan molt dispersos i el poble a mi s'em desdibuixa, serà que m'agraden els pobles amb les cases més agrupades.

De tota manera he arribat al poble molt cansat i fer una valoració gaire justa s'em fa difícil.

Excursió de 3 hores de anada i 3 de tornada, una mica justa per fer-la amb un matí, ara si la fas com aquell que diu mig corrent es pot fer amb 2,5 hores d'anada i 2,5 de tornada.

La Canal Fonda i la Canal del Boc

2010-09-29T15:34:00.015+02:00

Extraordinàries i selvàtiques canals enmig de turons i al·lucinants vistes al massís.

La sortida per aquesta excursió es fa des de l'aparcament de l'Ermita de les Arenes, no fa falta pujar a l'Ermita, pugem els primers graons i tirem recte fins a sortir a la Riera Seca, girant a l'esquerra. Hem d'anar per aquesta riera de 25 a 30 minuts i finalment ens troben amb una cruïlla de 4 camins, el que ens a surt per darrera és el camí particular asfaltat que ve de la carretera (revolt tancat), pel camí de la dreta anem a la Masia del Davi , el recte és camí asfaltat que ens portarà a la Masia del Dalmau i el camí que ens a surt a mà esquerra va a Riera del Dalmau, agafarem aquest últim .

De seguida veiem que entrem en una altre riera i en 5 o 10 minuts ens tindrem que desviar a la dreta per un camí prou ampla que comença a pujar, passarem de 10 a 15 minuts pujant.

Unes vistes impressionants a la vora de la Pinassa del Dalmau

Quan finalitza la pujada ens a sortirà un camí per darrera. Anem amb compte !!!!!, seguim recte, però en 50 o 100 metres hem de veure una fita de pedres que ens indicara un camí de forta pujada a mà dreta.

Part 1 verd i blau.

En el primer trajecte no varem agafar el trencall a ma dreta i vam seguir pel camí planer mes endavant ens vam adonar que anàvem pel camí que ens portaria a la Canal de Santa Agnès, llavors varem decidir seguir per aquest camí i fer la canal del Boc i la canal Fonda des de dalt de la carena de Pagès, de baixada.

El camí passa pel costat de la Bauma del Bord que en l'actualitat hi viu un home, que ja l'havia vist fa un any quan vaig fer aquesta canal, pugem la forta i llarga pujada de la canal i arribem al Morral de Drag, llavors girem a dreta per la Carena de Pagès i a uns 10 minuts ens ha surt un camí a ma dreta i un altre a ma esquerra, els dos poc visibles, girem per el de la dreta, el camí es dibuixa i desdibuixa a cada passa, però arribem més o menys al començament de la canal del Boc, em sap molt de greu no haver fet un reportatge gràfic però el petit estrès de veure que no tens clar el camí, fa que no et vingui de gust treure la càmera.

Un com em agafat aquesta canal passem pel costat del l'imponent Turó del Cabrit, la baixada cada cop es far més dreta i relliscosa, la cosa es complica més quan comencem a endinsant-se en una zona de verdaderes teranyines de bardisses, sense donant-se'n compte estem abandonat les parets de l'esquerra ( error ) i ens acostem a les parets de la dreta que son les parets del Turó del Boc, el tenim tan a la vora, que ni el veiem. Per tot arreu veiem fites de pedres agrupades i entre mig de les bardisses i de la forta baixada anem a parar a una altre camí agafant una variant que connecta amb un camí que ve del l'ermita de Santa Agnès, quan els arbres ens deixen veure una mica l'entorn, ens donem compte que ens hem desviat de la canal i que anem direcció sud i no direcció nord-est.

Ens sentem, ens eixuguem la suor, bebem una mica i comentem el que hem de fer, la veritat és que no ens fa gaire gràcia pujar un altre cop per anar a buscar la canal, estar el panorama ple de bardisses i no coneixem el camí, optem per agafar aquest corriol que fa baixada i que va en direcció sud, pensem que connectarà amb el camí que ve de la canal de Santa Agnès, però la cosa es torna a complicar i entre les bardisses i l'estrès que portem a sobre, ens trobem un altre cop fora de camí; Tenim un Torrent que fa baixada a la nostra esquerra, jo mirant el mapa crec que és el Torrent del Trull, finalment ens decidim a baixar-lo per connectar amb el camí de més avall.

Si abans hi havien bardisses, torrent avall aquestes es convertient en verdaderes teranyines, baixar 50 metres ens ocupava 10 minuts apartant fils i més filaments de bardisses, tardem 40 minuts aproximadament en recorre la distància que ens a separava del camí que ve de la canal de Santa Agnès, respirem profundament ,ens parem per beure aigua i calmant-se del petit neguit que hem passat i tirem tranquilament pel camí, que més que un camí ens a sembla una autopista, finalment arribem al cotxe molt cansats per l'esforç i els nervis patits.

Arribo a casa ple d'esgarrinxades, una toca a l'altra dels braços a les cames fins i tot a la cara, justament aquest dia m'havia vestit amb pantalons curts i samarreta de màniga curta ben prima, la vestimenta d'un dia d'estiu, qui m'havia de dir que passaria per aquests llocs.

Part 2 verd i vermell.

Passats uns dies surto a fer el mateix trajecte aquest cop vaig sol amb la brújula, mapa en ma i sense descuidar el reportatge fotogràfic, avui porto la idea d'anar a inspeccionar la zona.

El trajecte de color verd és el mateix amb una petita variant i quan finalitza la pujada ens a surt un camí per darrera. Anem amb compte !!!!!, seguim recte, però en 50 o 100 metres hem de veure una fita de pedres que ens indicara un camí de forta pujada a mà dreta.

L'estic pujant i en un moment se m'obre un aparador fantàstic del Turó de les 9 cabres a ma dreta, el Turó del Cabrit i la Canal del Boc més a l'esquerra i es veu una mica el morral del Drac gairebé sotin-se de la foto a l'esquerra.

Vista de la Canal de Santa Agnès i el Morral del Drac amb el Turó del Cabrit a ma dreta

El Turó del Òbits davant del Turó de les 9 cabres

Al final de la potent pujada enllaço amb el camí de dalt girant a ma esquerra, allà tinc un bon mirador a la Morella.

Ara ja estic arribant a l'inici de la canal Fonda amb el Turó de les 9 cabres a ma esquerra.

I vull pujar a la Cadireta per fer unes fotos ben assegut.

La Cadireta un cop ja l'he passada

Unes fotos impressionats des de dalt de la Cadireta.

La canal Fonda, turo de les 9 Cabres esquerra, turó dels Óbits dreta

La Morella

Fetes les fotos, baixo de la Cadireta i ja començo a endinsar-me a la canal.

I ja soc dins.

Ja estic a la meitat i la vegetació cada cop es fa més densa comença a haver algunes bardisses però de moment no son cap problema.

Aquí la cosa es complica, he d'anar per un caminet de forta pujada a mà dreta, però la nit abans ha plogut, el contacte amb tanta vegetació m'està deixant xop, el camí s'enfila i rellisco pel fang. Prou !!! m'he de dir tot sol amb veu alta; No veus que vas sol !!!

Impressionant vegetació punxeguda

He de tornar a aquest lloc però amb anorac , guants, pantalons impermeables i amb el Ricard que jo sé que li agraden aquests reptes.

Ja de tornada aprofito la vista de la castellassa del Dalmau per la seva cara nord.

Em queda pendent la.............

Part 3 verd , vermell i groc.

El Morro i les Coves de Sescorts

2010-09-21T19:06:00.005+02:00

Ja fa temps que volia passar per les coves de Sescorts i en els trajectes que feia no hi passava, però avui farem el clàssic Montcau - La Mola per la Carena de Pagès i anirem a veure les coves de tornada.

Ens llevem ben d'hora i a les 8:00 del matí ja anem cap a Coll d'Eres , un cop allà ens trobem a un amic, en Jaume amb la seva companya , ell és un professional de la fotografia i ens comenta que s'han llevat a les 6:00 del matí per fer unes fotos a la sortida del sol, però avui sembla ser que el tenim tapat per un cortinatge de boira ben espès, aquesta nit ha estat plovent.

El cantó de Sant Llorenç amb el Montseny al fons

El cantó de l'Obac amb Montserrat totalment tapada i Castellsapera a la dreta

Anem junts una estona comentant xorrades vàries i en el trencall de la font Flàvia ens separem i nosaltres tirem Carena de Pagès direcció a la Mola, el camí està ple de bassals, però donat el dia que fa, és el millor trajecte que podíem escollir.

Arribem a la Mola i esmorzem una truiteta amb pa de pagès i un cafè amb llet, tot gaudint des d'una finestra de les vistes emboirades que hi ha arreu.

Castellar del Vallès

Sabadell ho tenim més lluny i gairebé no es veu

Tornem a baixar direcció nord i els 'rosega alzines' es fan unes fotos amb unes bones nuvolades darrera.

També aprofito per fer unes altres fotos a les Coves i al Morro de Sescorts des de dalt, abans de baixar la ziga-zaga que ens portarà al Morral del Drag.

El Morro de Sescorts

Prenem el botó del 'Zoom' i ens acostem a les coves

Desprès del Morral del Drag direcció Nord (Montcau) a uns 30 metres ens a surt un caminet a mà esquerra que fa baixada, l'agafem i en 5 minuts de suau baixada ja ens presentem davant de les coves de Sescorts.

Una ratapinyada que surt per un foracó

Ens han deixat uns tronquets per fer un foc però la cova ja està prou fumada

La morfologia de la cavitat és prou líptica

Aquestes coves es feien servir, fa uns quants dies, per guardar al bestiar.

A la tornada pugem el Montcau i veiem que la cosa es torna a ennegrir més i comença a plovisquejar.

A dalt del Montcau comença a fer un vent plujós

Cames ajudeu-me per no arribar xop

Cap a casa els mullats i els secs que no surtin.

El Morral del Llop ( Els Tres Jutges )

2010-06-16T23:08:00.009+02:00

Dissabte a les 8:00 del matí sortim el Ricard i jo de l'Alzina del Salari, tinc pensat fer :

L'Alzina del Salari - El Morral del Llop - Sortida a la pista de la Carena de la Castanyera - Font Freda - Baixar el Torrent del Mateix nom i Pujar el Pujol de la Mata i tornar pel mateix lloc.

Em sembla que m'he passat, de tota manera, per l'hora que veiem i el camí que manqui fer, decidirem.

Abans de tot, he de dir en la meva defensa i ja veureu el perquè, que el trajecte que va des de l'Alzina del Salari a la Carena de la Castanyera passant pel Morral del Llop (En les seves parets han aprés molts escaladors), no l'havia fet mai però sobre planell no hi veia cap mena de dificultat.

Sortim de d'els aparcaments i entrem pel camí que hi ha al costat del cartell informatiu i de seguida girem a mà dreta per un corriol que creua el torrent i ja enfilem la pujada al Morral, renois la pujadeta se les porta !!! Finament arribem davant dels Tres Jutges, tres roques separades del Morral que els hi han posat aquest nom, si algú sap el perquè, que m'escrigui, la veritat és que si existeix un llibre en el que posi una explicació entre lògica i fantàstica de la toponímia d'aquest parc m'encantaria tenir-lo.

Intentaré ser breu en l'explicació. En el mapa hi han dos camins que ens porten a la Carena de la Castanyera, optem pel de la dreta anant resseguint la paret passem per la bauma del Morral, però el camí aviat ens obliga a anar baixant i s'introdueix en la vegetació, no ens interessa el trajecte ni tenim clar que sigui aquest camí el que el mapa ens marca, llavors tornem un altre cop fins els Tres Jutges i agafem el camí que voreja el Morral per banda esquerra.

Passem per uns roquissars i ens tornem a endinsar pel bosc i comencem a veure varis camins i varies opcions i agafem un que puja direcció nord , hem d'anar a trobar la carena però ens topem amb unes pedres que hem de superar grimpant, jo ja m'estic posant nerviós, no sé on estic i no veig gens clar que allò sigui un camí, llavors el Ricard es posa davant i em treu pressió dient-me que tiri que no hi ha cap problema.

Quina és la meva sorpresa quan miro enrere per on hem passat i veig que estàvem anant per entre mig de les Agulles dels Traginers, ara més o menys estic situat, hem d'anar cap el nord-est, ja que ens hem passat el Morral.

Als 10 minuts ja enllacem amb un camí que ve del Morral i finalment sortim a la pista que hi ha en la Carena.

Amb la brometa hem tardat una hora i quart a pujar hem perdut 45 minuts de temps i molta energia, li dic al Ricard que no podrem fer l'excursió complerta, ell comenta que no té cap problema, que lo seu no son les fites sinó passar l'estona fen una mica d'esport i fent-la petar, llavors penso que potser té raó i em relaxo una mica.

Agafem el camí de la Font Freda i del Torrent , no per l'entrada del Coll de Garganta sinó la que està més a prop de la Casa de la Mata ( la del fitó de ferro verd i que té davant el caminet que porta al Castellar ), de fet si vens de la Mata és la primera que et ve, però si vens de l'altre cantó sembla més lògic agafar l'entrada d'aquest Coll.

En 15 minuts ja hem arribat a la font, foto al 'compadre', i anem cap avall fem el càlcul que tenim 40 minuts d'anada i llavors ja tenim que tornar per arribar al cotxe a les 12:00 del migdia.

La baixada es far dura i sobretot mullada, el dia abans ha plogut copiosament, branca que apartes aigua que cau i al cap de deu minuts ja estem xops de cap a peus.

Arribem fins baix de tot del torrent, mirem una mica les gorges que ha fet l'aigua a la roca i girem cua, ja és tard i hem de pensar amb la tornada, no he fet fotos perquè anàvem xops i tenia la càmera ben aixoplugada.

A la tornada ens tornem a fer un embolic ja que volem tornar pel camí que voreja el Morral per la cara est que és el de Coll de Garganta, però el confonem amb la cruïlla que ens porta al Castellar , total que tornem enrere i agafem el camí d'on hem vingut (desprès de coll de Garganta la següent Cruïlla a l'esquerra) i en 10 minuts ja ens trobem sobre mateix del Morral del Llop, no podem seguir per sobre ja que s'acaba el camí llavors ens hem de desviar per un camí a ma dreta que baixa el Morral. que és el camí que a l'hora de la pujada no hem vist, llavors sortim a un roquissar i en 5 minuts ja estem als Tres Jutges.

A tenir amb compte un cop ets als Tres Jutges que s'ha d'anar pel camí que voreja el Morral a banda esquerra i en el segón roquissar sur un caminet a ma dreta que puja directament al Morral, el camí ens portara a la Carena de la Castanyera ( La Pista de la casa de la Mata ).

Arribem tard al cotxe i avui no hi haurà refresc de tornada son les 12:45 i no podem arribar tard.

La Castellassa de Can Torres i la Canal Gentil o Canal de l'Elefant (2na Edició)

2010-06-10T16:51:00.018+02:00

Canal Gentil es pot dir perquè ens ofereix una via directa a la Mola venint de l'Ermita de les Arenes, primer perquè ens enllaça amb el camí de la Senyora i si agafem el camí de la Senyora direcció sud anem a trobar el camí dels Monjos, doncs ha estat una gentilesa.

Canal de l'Elefant, serà perquè fas un pas d'elefant per arribar a la Mola des de l'Ermita de les Arenes o des d'altres inicis de trajecte de la banda de Castellar.

Hi ha una mica de teranyina toponímica al voltant d'aquesta canal.

Em truca el Ricard i faig la pensada de anar a aquest indret.

Ermita de la Mare de Deu de les Arenes, camí a banda esquerra del Torrent del Matallonga i després de la primera pujada ja ens incorporem a la Carena de l'Illa.

El que us parla "El Manso de la Castellassa"

Anem tot recte fins arribar al Coll Llarg, un cop passat aquest coll, podem anar pel dret ( banda dreta i surt un camí dret, jo no l'he fet) nosaltres rodegem la roca de la castellassa per l'esquerra i ens a surt un caminet a ma dreta abans de passar per la Font de les Mosques i en 10 minuts ja som a dalt.

En Ricard "El Rosega Alzines"

La Bauma de la Castellassa

Ens prenem una mica de fruita i líquids, es un dia calorós, i comencem a enfilar la Canal Gentil.

En l'últim tram de la canal hi ha corda per poder agafar-se, per pujar no és del tot necessària, però per baixar va bé tenir una petita assegurança.

Un cop hem arribat a dalt hem anat a trobar el camí de la senyora que està a uns 3 o 4 minuts de pujada llavors hem anat cap el sud per veure quan temps faltava per arribar a la cruïlla amb el camí dels monjos i ha estat 6 minuts més, tot això ho hem fet per tenir referències per fer la Mola amb volta de ferradura des de l'Ermita.

Ermita de la Mare de Deu de les Arenes - Carene de l'Illa - Castellassa de Can Torres - Canal Gentil - Camí de la Senyora - Camí dels Monjos - LA MOLA - Carena de la Cova de les Ànimes - Camí de Font Soleia - camí perpendicular de baixada - Camí de les Meringes- Pujem Castellassa del Dalmau i la baixem - La Carena del Peiret - A partir d'aquí ens trobarem amb unes pistes molt amples però perdedores, és imprecindible un mapa perquè en alguns casos hem d'agafar camins que ens venen per la nostra esquena - finalment ja arribem a l'Ermita.

El desnivell és d'uns 800 metres i la dificultat estaria sobretot en la baixada a la Castellassa del Dalmau, sempre es pot optar per donar la volta a la castellassa baixant la Canal del Tro (no és camí en cap mapa), jo l'he baixat i no comporta cap dificultat extraordinària, al final es creua amb el camí de les Guineueres i rodeja la castellassa trobant-se al final amb la Carena del Peiret.

En el trajecte podriem tardar entre 4 i 5 hores.
Abans de baixar la canal ens fem unes fotos en aquesta atalaia.

El Morral de la Codoleda a ma dreta

La Castellassa de Can Torres

Ens ha fet un dia molt maco i li hem donat canya al ritme de la caminada, estem trinxats, les excursions al massís de Sant Llorenç de Munt que començant des de l'Ermita tenen com a mínim 600 metres de desnivell i això sempre s'ha de tenir en compte.

Fins la pròxima !

Els Cortins, les Roques de la Coca, la volta al Montcau i fem el Cim

2010-05-18T21:40:00.023+02:00

Feia temps que volia fer aquesta excursió però els trams una mica exposats i alguna via una mica dificultosa m'havien frenat, però avui m'he decidit amb el recolzament del meu amic Ricard.

A Coll d'Estenalles deixem el cotxe i anem pel camí asfaltat que puja amb força, arribem al final de la pujada i ens dirigim cap a l'esquerra com si anéssim a pujar el Montcau i tot seguit a mà esquerra ens a surt un caminet estret que voreja la muntanya per la seva banda oest, caminet que agafem i caminem amb pas segur i vigilant, el camí és un pel exposat però planer.

Resseguim la paret oest del Montcau fins arribar al Coll Sec, lloc de connexió entre el massís dels Cortins i el Montcau, unes fotos dels Mossegues des d'aquest coll.

Passat aquest coll el camí fa una forta baixada i a uns 150 metres hi ha una pedra gran, allí el camí es bifurca amb dos, agafarem el de l'esquerra que va als Cortins, el de la dreta l'agafarem de tornada, al costat d'aquest i ha un altre camí que fa baixada i se'n va tot girant cap el sud gairebé a coll d'Estenalles.

De seguida passem per la Bauma del Cortins, banda est del massís.

Voregem els Cortins per la banda est i li donem la volta per seguir la cara contrària, i ja tenim el pas obligat, que segons tenia entès, hi havia una escala de fusta molt malmesa, però vet aquí la meva sorpresa, que em trobo amb una via equipada a tot luxe amb corda, cable i graons-agafadors, moltes gràcies a la gent que es dedica a fer aquestes tasques, donen seguretat a la gent que vol gaudir de la muntanya.

Un cop passat aquest obstacle tenim una bona vista de La Falconera.

Més endavant ens trobem amb un altre repte aquest no és obligatori, hi ha una paret bastant vertical i dues cordes de roba per pujar-la, la nit abans ha plogut i la paret està molt relliscosa, optem per no fer-la i seguim vorejant els Cortins, pugem un petit roquissar i ja som al primer esperó dels Cortins.

Tot seguit vam fer el segon esperó, el Ricard és una mica agosarat a l'hora d'escollir la millor via.

De tornada descaragolem el camí i a la cruïlla de la roca gran agafem el camí que voreja el Montcau i ens dirigim a les Roques de la Coca.

Els Cortins vistos des d'aquest camí

Ja es veuen les Roques de la Coca.

Seguim vorejant el Montcau i sortim a la cara est i al final arribem a Coll d'Eres. El Ricard em mira i em diu que no tinc..... per pujar a d'alt del Montcau i ja ens veus als dos picats pujant la muntanya a tota maneta.

Excursió de grans vistes i un pel exposada, però val la pena.

Arrivederci !!!

La Castellassa del Dalmau, pujada i bajada per la seva canal est

2010-03-30T21:05:00.013+02:00

Avui em decideixo a tornar a intentar la pujada de la Castellassa del Dalmau per la canal est; Des de que vaig venir amb el meu cunyat pel camí de les meringes i no varem trobar la canal des de la part de dalt de la castellassa, que he intentat fer la canal atacant-la per baix unes 3 vegades i no he pogut accedir o veure l'entrada.

Avui és el cuart intent i ja m'he proposat seriosament aconseguir el repte; Quan vas darrera una persona que ja es coneix la zona i ja ha fet el trajecte, els petits trucs o giragonses que fa no li dones importància, però amb aquest cas ho hagués agraït molt.

He documentat la pujada amb diverses fotos que degut a la quantitat de vegetació i sobretot als esbarzers i a la dificultat de pujar, no son molt bones, però poden donar una lleugera idea de la pujada.

He començat com sempre des de l'ermita de les Arenes que la primavera i el dia l'han deixat molt bonica ; davant de l'ermita a uns 50 metres hi ha un camí que l'agafarem a mà dreta i de seguida ja enfila cap amunt, degut a la nevada han caigut varis arbres i el camí s'ha tornat una mica perdedor, però nosaltres sempre hem d'anar cap amunt direcció oest i si el camí es perd de seguida el tornem a trobar.

Aquest trajecte és una mica enrevessat ja que hi han varis camins que es creuen, un ha de saber en tot moment la direcció que està prenent, una brúixola o gps no va de més o un bon mapa, al tanto que hi han varies cruïlles que quasi es gira 180º.

Ja soc aquí un altre vegada i respiro fons i a l'atac !

Abans d'agafar el seu cantó est el camí gira a la dreta i en aquest moment es veu una canal que hi ha a la seva banda nord, canal que quan falten uns 30 metres per arribar a dalt no hi ha cap arbre per on agafar-te, la terra és molt tova i per acabar d'amanir la planta més abundant d'aquesta castellassa, els esbarzers, poblen copiosament l'últim tram.

El camí torça cap a la l'est i ja sortim a buscar la canal amb una mica més d'altura, primer vaig per d'alt però vaig baixant pels punts més idonis, fins arribar al camí inferior.

Un cop a baix pujo la paret i vaig a buscar uns troncs, ja que davant d'ells i ha una fita, pujo per sobre d'ells i amb penes i treballs arribo al final dels mateixos però hi ha una barrera d'esbarzers que no puc passar, tot i que ho intento amb totes les meves forces, tiro una mica enrera dels troncs i a banda dreta veig un petit forat entre tantes punxes i m'hi fico, amb penes i treballs arribo a la paret final i ja puc veure la canal però he de passar un passadís estret, el passo ben arrambat a la paret i finalment ja soc a la canal.

Començo a pujar la canal i he de dir que més que ajudar-se un amb les alzines, un té que gairebé escalar agafant-se a elles.

En un tram de la pujada, degut a la fondària de la canal i a la quantitat de vegetació punxeguda que hi a, s'ha de sortir de la canal uns 15 o 20 metres ( estar marcat amb una fita ), pujar per un roquissar un pel exposat, tornant un altre cop a la canal i finalment ja soc d'alt, repte aconseguit.

He fet unes quantes fotos del lloc, per mostrar per on s'agafa la canal des de dalt.

La petita esplanada rocallosa de la dreta és el principi de la canal

Primer s'ha de veure un roquissar que fa pendent a mà dreta mirant el nord

Quan he estat a d'alt he pensat tornar per la canal del Tro i després pel camí de Guineueres, però renois ja que l'he pujat l'he de baixar i així ha estat, en alguns trams semblava que feia barranquisme en ves d'aigua era fang, he passat per un lloc que hi ha una arrel d'alzina que és clau per poder pujar i baixar la canal, crec que no estaria malament que algú poses una mica en condicions aquesta canal, ja que pel mapa està marcada com a camí i més que un camí sembla un repte ; De tota manera per un senderista com jo haver pujat i baixat aquesta canal ja és tota una gesta montanyenca.

Repte aconseguit !!

Les casetes del Bofí

2010-03-24T19:54:00.007+01:00

Aquesta bauma i cova està en un sector del Parc que sempre se'm resisteix, és la banda est del massís, de fet tots els camins i caminets que envolten la Carena de Pagès, tan és que siguin de l'est com de l'oest tots son prou perdedors.

Deixo el cotxe als aparcament de Coll d'Estenalles i enfilo pel camí asfaltat fins arribar a veure el Montcau, el vorejo pel camí ampla fins arribar a Coll d'Eres, esplanada de grans alzinars, segueixo direcció sud per la Carena de Pagès i tira que tira pel camí fins arribar a la cruïlla; Per banda esquerra el camí ample ens porta al Pla de les Pinasses i un d'estretet que comença més a l'esquerra és el que va a la Font Flàvia, caminet que voreja la canal del mateix nom però en un sol mot.

Arribem a la font Flàvia i li faig la foto de rigor, en aquest indret ombrívol no m'han sortit mai bé les fotos d'aquesta font.

Seguim vorejant la canal de la fontflàvia i s'arriba a una roca a la nostre dreta que el camí l'envolta i ens obliga a abandonar la direcció de la canal i a dirigint-se cap els Òbits, en aquest punt surt un caminet a mà esquerra que fa baixada i que ens portaria directes a les cassetes del Bofí, però ja l'agafarem de tornada i ens dirigim als Òbits.

Un cop visitades les cavitats girem cua i tornem a resseguir el camí que hem fet abans, de seguida ens trovem amb un camí que surt a mà dreta amb suau baixada i a uns deu minuts ja veiem l'avenc del Daví a ma esquerra, la seva entrada sembla que ens engoleixi.

Passat l'avenc ve una baixada a ma esquerra que ens porta al final de la canal de la fontflàvia, travessem la canal i hi ha una cruïlla de camins, el que puja direcció nord va la les Fogueroses i el de la dreta, direcció est, va a la Morella, agafem aquest, entrem en un bosquet i al sortir del mateix, Al Loro ! tenim que girar a mà dreta per un roquissar, camí que baixa amb força i que va a buscar el final de la canal de la fontflàvia i el principi de la canal de la Morella i finalment trobem la bauma.

El que ens va sorprendre d'aquesta bauma obrada és lo preparada que està per fer trobades i àpats, taula de fusta, cadires, graelles, troncs, oli i liquid inflamable per fer foc, Extraordinari !!! per a la gent que viu la muntanya intensament, tenint cura de que aquests llocs estiguin en condicions.

També el que no m'esperava era que hi hagués una cova em tota regla, la cova de les casetes del Bofí, d'uns 100 m2.

Per fer el trajecte complert, he necessitat dos sortides, ja que entre que m'equivoco per un camí, vaig per l'altre i demés provatures i a més a més el poc temps de que disposo, he de renunciar a la meta proposada i deixar-ho pel pròxim dia. El dia que provo més camins i reptes és quan vaig sol, si vaig amb el Ricard, no puc equivocar-me perquè llavors passo d'explorador a "cagamandúrries".

Tornem pujant pel costat de la canal de la fontflàvia una pujada per fer quàdriceps.

Adéu-siau

Raquetes de neu a l'estació de Tuxent - La Vansa

2010-03-02T20:27:00.012+01:00

El meu company en Ricard em va portar a fer una volta amb raquetes de neu a l'estació d'esquí de fons de Tuxent-La Vansa, la veritat que va ser una sortida molt maca i els recorreguts tan de raquetes de neu com d'esquí de fons estaven molt ben marcats.

El camí que varem fer és el que va de l'estació a la barraca de Sangonelles.

Per prendre contacte amb les raquetes és un trajecte molt adecuat.

En Ricard un tio molt trempat

Aquest és el tonto que escriu aquesta pàgina i al fons hi ha el refugi de la Vansa

Per anar per la Mola a donar una volta l'equip no és molt important però quan ens posem a 2000 metres en el mes de febrer la cosa ja es posa seria, s'ha d'anar amb un calçat de bota completament impermeable i si pot ser transpirable millor, entre la bota i el genoll s'ha d'anar amb una prenda impermeable, ja que encara que es porten raquetes, hi han trams de camí, que si és neu verge ens podem enfonsar fins a mitja cama.

Arribant a la barraca de Sangonelles

El meu amic Ricard

Un cop arribats a la barraca varem descansar, gaudint d'un dia de sol però no pas de calor; Jo, la veritat sigui dita i ben entesa, vaig estar una mica incòmode, ja que les prendes que portava no eren transpirables i al fer esport a la muntanya la suor i el vent son una combinació desagradable ja que, quan pares i fa vent, et geles.

Un cop descansats ja vem girar cua i cap a l'estació de Tuxent falta gent.

UN VIDEO PER REFLEXIONAR

2010-02-21T21:18:00.010+01:00

La Castellassa de Can Torres i la canal de l'Elefant

2010-01-31T20:04:00.007+01:00

Avui hi ha calçotada i he de fer gana, surto tard com sempre i he d'anar una mica per feina, ja que tinc dinar familiar. He pensat d'anar a la Castellassa de Can Torres i pujar la canal de l'Elefant ( En altres mapes surt com a canal Gentil, jo prefereixo dir-li de l'Elefant perquè queda més peliculero. ) fins al camí de la Senyora, llavors tirarem enrrera i cap el restaurant

Surto des de l'Ermita de les Arenes, aparcament que hi ha a la carretera de Castellar a Sant Llorenç de Munt, a l'esquerra, es puja per un camí fins l'Ermita a on s'agafa el camí que surt a mà esquerra i va a parar al Torrent del Matalonga allà hi han varis camins que pujen fins la Carena de l'Illa, es pot agafar un dels camins, torrent avall a ma dreta, o bé tirar cap amunt i agafar la pista que ens ha surt a mà esquerra, aquesta pista ens porta amb forta pujada cap a la carena però amb més suavitat.

Un cop som a la carena no pararem de pujar, i en algún replà ja podrem veure el massís de Sant Llorenç de Munt amb tota la seva extensió, avuí no era un bon dia per fer-li fotos, a banda, amb la meva càmara fotogràfica de pa amb tomaquet, tindria que fer 4 o 5 fotos i fer una compo amb el photoshop, encara no ho he fet però i poso fil a l'agulla. Llavors em dedico a fotografiar la Castellassa de Can Torres i segueixo endavant i més fotos a la Castellassa.

La Castellassa de Can Torres des de la Carena de l'Illa

La Castellassa des del Turó de Matalonga

Paso pel costat del Turonet del Matalonga i pel Coll Llarg i encaro la pujada a la Castellassa que es té que envoltar la roca per la seva banda esquerra i anar a buscar un caminet amagat a banda dreta (al tanto amb el caminet que no és molt visible), llavors ja encaro la pujada fins arrivar-hi.

El Turó de Matalonga

El canal de l'Elefant surt gairebé de la mateixa Castellassa com si tornesim pel camí d'on em vingut i encarant el massís ja veiem el corriol que de seguida ja comença a agafar una forta inclinació fins que arriva un moment que ja s'ha de començar a grimpar s'ha d'anar una mica al tanto, per altra banda en tot moment hi han pedres i arbres per agafar-se.

La Castellassa, a banda esquerra del lloc on soc comença la canal de l'Elefant

Foto a la Castellassa a mitja pujada de la canal de l'Elefant

Torno a baixar la canal i surto escopetejat a fer el camí de tornada.

La Balma del Puig-Andreu

2010-01-26T21:05:00.009+01:00

Avui vaig a veure la Balma del Puig-Andreu, una assignatura que vaig deixar pendent, ja que sempre que hi he passat tenia pressa per arrivar a un altre lloc o per tornar a casa.

El trajecte és : Alzina del Salari - Coll de Boix - (Camí de Mura) - Pla se Serrallonga - Turó dels Ducs i es trenca a mà esquerra i es passa pel costat del Puig-Bó i ja som davant del Puig-Andreu.

Aquest camí que porta al poblet de Mura és molt maco, ja que passes per una carena que comença gairebé a 850 metres pel pla de Serrallonga i acaba pel pla dels Codolosos a uns 730 metres amb un paisatge impressionant, llavors ja baixa per arrivar a Mura.

Abans d'arrivar al pla de l'Estepar ja tenim que girar a mà esquerra direcció est, la direcció cap aquest Puig és molt visual ja que el divisem en tot moment.

La balma està al nord-oest de la muntanya i no és gaire visible, ja que venim per l'est, si venim del nord-est (Puig de la Balma) i fa resol, tampoc és gaire visible, dona que pensar.

Vista la balma, les restes del fum de les fogates i els seients improvisats amb pedres, un s'imagina converses disteses d'amics al voltant del foc.

Ha nevat a La Mola

2010-01-10T11:39:00.012+01:00

Sempre que neva a la Mola ens dona per pujar-hi, és molt bonic i s'han de fer fotos.

Avui pujo amb els meves filles, volen veure la neu, començarem des de Cavall Bernat (de Can Poble).

No em pensava que fos una pujada tan forta fins arrivar a enllaçar amb el Camí dels Monjos, anant amb les nenes hagues preferit pujar pel dipòsit, agafant el Camí del Monjos des de més avall, però aquí estem i cap amunt.

Quan ja em enllaçat amb el camí dels Mojos (cruilla dels quatre camins de Can Poble), la cosa ja s'ha començat a animar amb multitud de gent, a mi no em desagrada veure aquestes gentades a la muntanya, si vas per aquest camí ja se sap i més si la Mola està enfarinada.

Hem anat pujant i quan ja hem passat la cruilla del camí de la Font Soleia, la gelada del matí, havia convertit la neu del camí amb gel i teniem que anar amb peus de plom, jo que soc un patidor, vigilava a les meves filles tota l'estona indicant el troç de camí sense gel.

Però quan hem arrivat a l'última pujada que està empedrada, la cosa s'ha posat una mica compromessa, ja que no hi havia cap troç sense gel i hi havia una bona pendent, la Marta ha caigut varies vegades però ha tingut bons reflexes i les caigudes només han estat còmiques.

La Falconera i el Pujol de la Mata

2009-12-08T12:23:00.013+01:00

Començo des de Coll d'Estenalles, al costat de la barrera hi han unes escales de pedra les pujo i passo per unes terrasses entre alzines i pins sempre una mica arrambat al cantó esquerra i sempre pujant de terrassa en terrassa fins que em creuo amb un caminet, giro a la dreta i de seguida ja veig una clariana on se’m mostra el pla de Serrallonga i el Turó dels Ducs a ma esquerra, començo a baixar amb força direcció a la Falconera.

El camí tendeix a anar a la dreta i contacta amb la carretera en un revol una mica tancat que gira a la dreta, allà í hi han uns aparcaments, si un no vol caminar tant pot començar allà mateix. Un cop soc als estacionaments agafo el camí dels aparcaments que hi han uns pilons de pedra i vaig a la Sabatera, aquest turó és fàcil de pujar, per pujar a la Falconera es té que grimpar una mica, jo no ho he fet, suposo que l'edat et fa prendre precaucions, més si vas sol.

Torno a fer el camí a l'inrevés i torno als estacionaments, llavors agafo el camí ampla que fa baixada i cap el pujol de la Mata vaig. Arribo al Collet de la Sabatera, a la dreta m'en vaig al Pujol del Llobet, segueixo pel camí de l'esquerra que passa planer resseguint la carena, veient torrents per la banda esquerra i cingles pels costat dret, al final arribo a un petit bosquet tot misteriós i màgic que es diu "Sesta Foréstega" (les sestes eren indrets on descansaben els remats de bens a l'estiu, per protegir-los de la calor), entro una mica en aquest mon màgic i de seguida em trobo amb una cruïlla de camins, a ma dreta me’n vaig un altre cop al Pujol del Llobet, i segueixo pel camí que va una mica a l'esquerra .

La Sesta Foréstega

Cinc minuts més tard ja veig el Pujol de la Mata, vaig a pagar el deute de la sortida que vaig fer pel Torrent de la Fontfreda.

Faig el cim agafant-me en unes anelles convenientment instal•lades a les roques. Aquest pujol no és gaire alt però degut a que està rodejat de torrents de baixa altura i de grans carenes, sembla que estigui en un lloc inhòspit i poderós.

Les anelles a la roca

El Montcau des d'el cim

El Torrent de la Fontfreda des del cim

M'estic una bona estona en el cim gaudin de les vistes i faig la tornada pensant que ha estat una excursió molt bonica, m'ha faltat fer el Pujol del Llobet, un altre dia amb més temps faré 'el completo' .

Pujada a la Mola amb el Manel que ja es jubila

2009-12-01T23:15:00.021+01:00

Tantes estones a la feina i tornades cap a casa caminant i comentant coses del treball; Ara les tornades cap a casa es tornen extranyes i he de pensar que a la vida tot canvia i tot té un curs.

En les meves converses a la tornada de la feina sempre li donava la palliça amb les meves excursions a la Mola i els seus voltants, ell sempre deia que quan es jubilés hi aniriem, i dit i fet, que amb d'altres companys de feina varem enfilar cap a la Mola, era la primera vegada que hi pujava ell i la seva dona, no les tenien totes per arribar a dalt, però més ràpit o més a poc a poc amb voluntat tothom hi arriba.

A l'arribar a dalt el Manel i jo vam entrar al restaurant, quan el Manel va veure els suculents esmorzars que servien, li van venir ganes de tirar l'entrepà per la finestra, però anavem amb grup i tothom ja se l'estava menjant en una esplanada.

Sort amb el camí que se't obre ara.

El Torrent de la Fontfreda, la Font Freda i el Pujol de la Mata

2009-11-11T16:54:00.009+01:00

Les 10:00 hores del matí, ja surto tard per poder fer tot el que vull fer i més si pels llocs on aniré no hi he passat mai.

Arribo a Coll d'Estenalles a les 10:40, no vaig gaire bé d'horari però faré fins on el temps em deixi, baixo del cotxe i em dirigeixo cap a la Casa de la Mata, abans d'arribar a la casa a ma dreta hi ha una bassa i giro cap a la bassa i agafo la pista que surt al final de la mateixa, a ma dreta.

La Casa de la Mata

Camí avall i passades unes alzines gegants a uns 5 minuts hi ha un fita verda que ens indicarà el camí que va a la Font Freda i al Torrent de la Fontfreda si se segueix més avall.

Abandono la pista i entro dins d'aquest caminet que fa baixada, ple d'alzines i vegetació, vaig baixant i al cap d'un quart d'hora em desvio del camí a ma dreta i ja soc a la Font Freda.

Abans d'arribar a la font hi han unes bones vistes del Torrent i del Pujol de la Mata.

La Font Freda

Segueixo baixant per la part esquerra del torrent al costat de la Carena de la Castanyera, la vegetació és abundant i el camí és estret i rondaller. Ara baixo, ara pujo ara torço a la dreta ara torço a l'esquerra i en una clariana del camí faig un altre foto al Pujol de la Mata.

Després d'uns tres quars d'hora arribo a baix de tot del Torrent de la Fontfreda on es veu com l'aigua amb el pas dels anys ha modelat la roca i segueixo el Torrent.

De seguida torno a pujar una mica ara per la banda dreta i torno a entrar dins la vegetació, ara ja veig el Pujol de la Mata més a prop.

Comença la pujada i em creuo amb el Torrent del Roure del Parrac i segueixo pujant i el camí es torna difícil i perdedor, tinc el cim a tocar a 15 o 20 minuts però intentar fer el cim vol dir anar amb presses i les presses a la muntanya mai son bones, tal com vaig, ja faig tard per dinar, imaginet si ho intento, em resigno i encaro la tornada pel mateix lloc.

Torrent del Roure del Parrac

El Torrent de la Fontfreda vist a mitat de pujada del Pujol de la Mata

Tinc el cim del Pujol de la Mata a tocar, quina llàstima

La tornada es fa molt llarga, ja que pujo des de la base del torrent fins a d'alt de tot de la Mata, però de això es tracta, de fer una mica d'esport.

Estic arribant al cap damunt de la Pujada que arriba a la Mata i comença a sortir el sol, li faig la foto al Pujol que li tinc un deute.

El Mirador del Massís de Sant Llorenç de Munt

2009-10-26T16:05:00.031+01:00

Avui he decidit fer el següent recorregut : Marquet de les Roques - Finestrelles - Carena dels Emprius - Roca Sereny - Castell de Pera - i finalitzo al Marquet de les Roques.

El Marquet de les Roques amb Finestrelles a sobre

Quina ha estat la meva sorpresa quan arribant als estacionaments del Marquet de les Roques (Final de la Vall d'Horta), veig cintes i corredors amb dorsals numerades i molta expectació, m'informen que es la 15a edició de "La Primera Marató de Muntanya de Catalunya" http://www.maratocatalunya.cat/ i seguidament veig que part del recorregut que m'he marcat és per on passa la cursa, doncs molt bé, vaig a fer l'excursió ben acompanyat.

Un corredor de la Marató i també un company de feina.

Jimy estas mas fuerte que el vinagre !!!!!

Vaig direcció la Font del Llor, em desvio per un camí a la dreta, que enfila amb forta pujada, situat just al costat de les escales de pedra, llavors de quan en quan baixen corredors a tot drap, el terra està relliscós ja que hi ha molta roca i fa tot just un parell de dies que ha estat plovent intensament , veig com algun corredor rellisca i cau, es torna a aixecar i a corre, sembla ser que amb calent no notem la trompada.

Vistes per alguna clariana d'aquesta dura pujada i relliscosa baixada, sobretot si la fas corrent.

Canal del Llor

Roca Mur o la Maquina de Tren

Arribo al Collet del Llor o Finestrelles, giro a la dreta, sortint del bosc ja veig Finestrelles.

Algunes vistes des de la plana rocallosa d'aquesta formació; Una bona atalaia.

Cingles del Montcau

Canal del Llor

La Maquina de Tren i a la dreta es distingeix la silueta de La Morella

Arribo al Coll dels Emprius, a la dreta agafo un corriol que m'ha de portar a la base mateixa de Finestrelles, però el camí es desdibuixa i es converteix en una gimcana d'arbres caiguts, amb dificultat arribo a la punta de la formació, però abans d'arribar faig una foto des d'una finestra a la plana de Sant Llorenç de Savall.

Caminant pel cantonet

Arribo a la punta de la formació i veig el Marquet de les Roques i els estacionaments en miniatura.

Torno cap enrere i començo a pujar per la Carena dels Emprius em giro un moment i faig l'última 'fotico' a Finestrelles amb decoració de branques seques.

Al principi, degut a foc del 2003, la Carena dels Emprius té un aspecte una mica entre tenebrós i fantástic.

Segueixo per la carena i més endavant tinc vistes a Roca Sereny, sobresurt de la carena una espècie de cingle que s'anomena el Queixal Corcat, precisament perquè és vuit de dins i s'hi pot entrar dins, de fet mentre faig la foto hi ha gent inspeccionant-lo, si m'entretinc a fer el pinxo arribaré tard a dinar i pot ser una tarda molt llarga.

A sota Roca Sereny es pot distingir dos Masies la del mig és La Pregona i la del cantó dret és el Romeu.

Continuo per la carena que segueix recte cap el nord.

Miro cap enrere i el Montcau se m'ha convertit en una balena immensa, fa respecta.

Al tanto que va de canto, al final d'aquesta carena ha de sortir un camí a ma dreta i surt bastant abans d'arribar al final de la mateixa, a uns 50 metres; El camí s'endinsa en un bosc i s'ha d'anar a buscar una canal estreta que fa una bona baixada, és la baixada de la carena.

Foto de la carena al final de tot abans de girar cap a l'Est

Imatge de la carena arribant a Coll de Pregona

Feia un dia no massa asoleiat però d'una xafogor espantosa i no parava de suar em vaig veure un litre d'aigua a la primera hora de camí, sort en vaig tenir dels avituallaments de la cursa, perquè sinó hagués patit una set terrible. A l'Era Ventosa vaig demanar aigua, tot i que no formava part de la cursa, molt amablement me'n van donar.

Sembla que Roca Sereny sigui un turó totalment cònic, però vaig tenir una sorpresa, a la part nord hi ha com una especia de full d'espasa una mica escantonada, que li dona a aquest turó un caràcter especial.

Baixant el Turó ja diviso el Castell de Pera, em dona la impressió que tinc que girar a la dreta perquè la visió del castell m'ho fa entendre així, sort que per la cursa està tot senyalitzat en aquest tram, i segueixo direcció nord, passat un bosquet a ma dreta i un cop s'ha ben clarejat de vegetació, la senyalització de la cursa indica el gir a la dreta i efectivament el camí , com no podia ser d'un altre manera, era aquell.

A d'alt de tot el divisa la Roca del Castell de Pera

A dalt del Castell al costa el mur, el 'controlers' de la cursa i cintes de senyalització

La baixada del Castell és una mica compromesa, s'ha d'anar amb cura i més si vas corrent.

Un cop s'arriba a la pista s'ha d'anar a la dreta i a uns 20 metres es gira a ma esquerra per agafar la Carena de la Muntada, tot baixant la carena, tenint en ment l'hora, semblava pel ritme que portava que era un més dels participants.

Vaig arribar a la Masia de la Muntada i allí hi havia una altre avituallament de cursa, vaig començar a veure tants vasos d'aigua, que la gent que estava asseguda mirant-me es pensava que venia d'algun desert, donant les gràcies, em dirigeixo cap els aparcaments del Marquet de les Roques.

És una excursió per gaudir del paisatge.

Les Coves de Mura i els Tolls del Torrent de la Fontfreda

2009-09-20T21:14:00.008+02:00

Avui he sortit cap a Mura i he quedat amb en Joan Escoda "Per camins del Bages" i molt amablement s'ha ofert a ensenyar-me les Coves de Mura que antigament s'anomenaven les Mines.( Es necessiten les claus de la porta d'entrada per visitar-les). En el Centre d'Interpretació de Mura tots els dissabtes i diumenges a les 11:00 hores es fan sortides amb guia cap a les Coves.

Entrada de les Coves

El dia era humit i emboirat i a l'entrar al recinte el terra estava relliscós, un cop dins en Joan m'ha anat mostrant les diverses formacions calcàries a la roca, les poques formacions que s'han conservat ha estat per la seva grandària i pes.

Aquí tenim una columna que sol ser la unió d'una estalactita, formació que creix del sostre cap a terra i una estalagmita que creix de terra cap el sostre.

També hi han formacions que han crescut adossades a la pròpia paret.

D'altres formacions les han humanitzat i han estat batejades com...

La Verge

Sant Jordi i el Drac

Quan hem sortit de la Cova li he comentat que em feria gràcia anar als Tolls del Torrent de la Fontfreda i dit i fet hem tornat cap a Mura i un cop allí hem agafat el camí que surt de l'ermita de Sant Antoni de Padua enfilant ja el Torrent de la Fontfreda passada una estona ja arribem als Tolls.

Impressionant la vegetació d'aquest Torrent

Els Tolls amb la Bauma a l'esquerra

Canal de roca erosionada per l'aigua

Per cert, volent fer el viu, volia anar al final d'aquesta canal estreta per agafar un altre punt de vista i he relliscat i he ficat les dues potes al basal que es veu a la foto; Menys mal que estem a l'estiu, perquè si fos l'hivern hagués passat un mal rato fins que no hagués pogut assecar-me els peus, la pròxima vegada i sobre tot si hi ha més aigua ja portaré botes d'aigua i uns pantalons impermeables per poder fer el pinxo.

Ha estat un matí molt entretingut però el més important ha estat la companyia.

Les Fogueroses

2009-09-09T12:34:00.011+02:00

Sembla un clàssic i una excursió de pa amb tomàquet, però per a mi no ho ha estat, els camins que començan al girar a l'esquerra de la Carena de Pagès son tots molt perdedors i m'he tingut que equivocar 3 o 4 vegades; Sempre parlo sota el meu poc coneixement de Sant Llorenç de Munt i de l'excursionisme en si. Soc un excursionista que ha descobert la natura fa 4 dies.

Per començar no hi havia forma humana de trobar la part alta de la Roca Encavalcada, em parava a l'esplanada i no era capaç de veure que baixant aquell roquissar despullat, una mica a ma esquerra, enllaçava amb un camí d'una forta baixada, fins que no vaig veure la primera fita semblava un mico nerviós pels camins donant voltes.

Les foticos clàssiques de la Roca Encavalcada i a tornar enrere per agafar un altre cop el camí direcció sud, torno a girar a l'esquerra i segueixo recta i em trobo amb un mirador espectacular però no puc tirar endavant, sempre amb positiu faig una foto des d'aquesta atalaia.

Segueixo llavors cap enrere però al cap de 10 minuts ja veig que m'estic acostant a les casetes del Bofí torno a tirar enrere, avants veig un bon encuadre i faig la foto a Roca Mur o la Maquina de Tren.

Arrivo a la mateixa atalaia i me’n adono que al girar a l'esquerra tenia que tornar a girar a l'esquerra per una canal ombrívola de forta pendent cap avall, tampoc es veu un camí gaire clar però al final el trobo a mà esquerra.

Planejo per aquest camí i veig per dalt la Roca Encavalcada.

Les Agulles de les Fogueroses, la petita al fons i la mitjana davant.

El Paller.

El Gegant me’l passo, no el veig tinc presa, estic més pendent del camí que no de les roques de dalt.

Començo a girar cap a la Canal del Llor (Finestrelles i Carena dels Emprius).

Confiat no agafo el camí que fa baixada, sinó que intento resseguir la paret esquerra que sembla que hi ha camí, a cada passa veig que aquest es va diluint però penso que tard o dora ja trobaré el camí de la canal, als deu minuts em veig enmig d’esbarzers amb sots i desnivells de terreny que dificulten molt el seguir endavant, m'he de seure i treure’m de sobre l’estrès que genera veure’t sense camí clar pel davant ni per darrere, la reflexió em dona forces per tirar enrere fins a torbar camí i llavors veig que tenia que tirar cap avall uns 3 minuts per envoltar la paret i llavors ja trobo el camí de la Canal del Llor.

Estic una mica esgotat d'anar amunt i avall i ple d’esgarrinxades, truco a casa dient que arribaré tard.

La Carena del Ginebres

2009-08-29T19:21:00.017+02:00

Carena situada a la banda oest del massís de Sant Llorenç de Munt, he deixat el cotxe a un kilòmetre més amunt dels estacionaments de l'Alzina del Salari en un costat de la carretera habilitat per deixar vehicles, allà mateix en un revolt agafo un camí que fa baixada que em portarà fins a la Riera de les Arenes i allà davant meu ja veig el Turó de Coll Prunera

La pujada a aquest turó, és força feixuga, ja que s'ha de fer a ple sol i en el mes d'agost es nota la falta d'ombra. Un cop a d'alt del turó les vistes son estupendes.

A l'oest Castellsapera i el Turó de la PolaAl nord El Montcau i la Carena dels Clapers

Al sud la MolaA l'est el Morral d'en Bens

I tot seguit baixo cap el Coll Prunera, he anat confiat i m'he trobat baixant direcció nord un altre vegada cap a la Riera de les Arenes, he tingut que recular fins a trobar el punt on sortia un camí cap a l'est que de fet em fa abandonar el camí que estava seguint.

Ja estic davant del Morral d'en Bens.

I per darrera tinc el Turó de Coll Prunera.

Provo de pujar pel dret per uns camins un xic perdedors i arribo quasi a d'alt però vaig sol i qualsevol petita caiguda pot ser més important del que sembla en un principi, així doncs torno a baixar i agafo el camí que envolta el turó per la seva banda esquerra, el camí està un pel poblat de bardisses.

Passat el coll dels Ginebres i abans d'arribar al Morral Gran hi ha una cruïlla de camins que has d'estar atent i agafar sempre el que va direcció est o bé sud-est.

Un cop arribat al Morral Gran, el camí ja és plané i en 10 minuts ja arribo al camí de la Carena de Pagès en el lloc on hi ha la cruïlla cap a la Font Flàvia, descanso 5 minutets i torno pel mateix lloc.

El Puigbò, el Puig Andreu i el Puig de la Balma

2009-08-21T10:44:00.032+02:00

Avui arribaré al Puig de la Balma des de l'estacionament de l'Alzina del Salari, he d'anar amb compte, fa molta calor i he de portar com a mínim un litre i mig d'aigua.

Començo com sempre pel camí que em porta a coll de Boix i un cop passada l'Alzina Bonica trenco cap a l'esquerra direcció Mura pel pla de Serrallonga, vaig tirant i un cop passat el Turó dels Ducs, veig ja els dos Pujols a mà esquerra i busco al camí que surt en aquesta direcció i l'agafo sense cap dificultat.

M'endinso per aquest camí que fa baixada i, de cop i volta, ja tinc el Puigbò davant meu.

Arribo fins el Puig i segueixo cap el Puig Andreu i em sento inspirat per retratar-lo per la seva cara est.

Un cop arribat al Puig Andreu agafo el camí que l'envolta per la banda esquerra, és un pel rocallós i t'has de fitxar en unes fites que hi han i llavors agafes direcció oest fins que connectes amb una pista que has de girar a banda dreta direcció al collet Roig, en aquesta cruïlla de pistes amples, girem a banda dreta direcció nord i la pista comença a baixar direcció el Puig de la Balma a uns 20 minuts ja és divisa el Torrent dels Codolosos i la Casa de la Vila al fons, el Puig de la Balma queda a mà esquerra i ja el retrataré des de l'altra banda.

La Dolors m'ha servit un cafè amb llet i me l'he anat a prendre al portxo que hi ha a dins la masia on hi han unes taules i cadires, aquí teniu la visió des d'on em prenia el cafè.

Un cop fet el cafè amb llet vaig anar una mica pel camí que ve de Mura i vaig fer varies fotos al Torrent i a la Masia amb la seva estranya ubicació construïda sota aquesta gran balma.

A aquesta masia si pot arribar amb cotxe per una pista que s'agafa un cop passat Mura direcció Rocafort a mà esquerra que passa per un pont de ferro que travessa la Riera dels Nespres també si pot anar venint de Rocafort abans d'arribar a Mura es gira a banda dreta.

M'acomiado de la Dolors i enfilo un altra cop el camí que va de costat amb el Torrent dels Codolosos, son les onze del matí i son les pitjors hores del dia el sol ja comença a calentar de valent.

A Mura pel Pla de Serrallonga

2009-07-07T19:43:00.024+02:00

Avui fa molta calor i les cigales fan uns espetecs ensordidors; Des d'els aparcaments de l'Alzina del Salari vaig cap a Coll de Boix i un cop allí tiro direcció Mura, passo pel costat de l'Alzina bonica i ja surto de la pista per ficar-me a l'esquerra pel camí que va a Mura molt ben senyalitzat amb fitons de fusta, m'amago del sol sota les fresques alzines i em dirigeixo cap a Mura.

Poso tot un seguit de fotos que intentaré situar-les en el camí.

El Montcau des d'el pla de Serrallonga

El Pujol de la Mata des d'el Pla de Serrallonga

El Turó dels Ducs o Rocaprenys a la seva cara sud

El Turó dels Ducs o Rocaprenys a la seva cara nord

El Puigbò i el Turó del Malpàs de fons, des d'el Pla de l'Estepar

El Puigbò i el Turó de la Creueta o Puig Andreu des d'el mateix lloc

Fem un zoom des d'el mateix lloc al Turó del Malpàs

El Montcau al fons i el Pujol de la Mata més a prop des d'el Pla dels Codolosos

Vaig trobar una fitó de fusta que m'indicava la direcció del camí de Mura però jo vaig seguir per la carena fins arribar a un petit cim on vaig fer una foto al poble de Mura i abans d'arribar es veu el Cargol, una mica abans d'arribar al cim li faig una foto a aquesta carena corba.

El Puig Andreu des de d'alt de la carena

Si agafes la opció de fer el cim de la carena també et dona opció a arribar al Castellot, o el turó de les Onze Hores, que gràcies al Joan Escoda podem anomenar-ho correctament.

Aquí ja se m'havia tirat el temps a sobre i vaig girar cua i cap a casa a dinar que hi falta gent.

El Montcau i la Cova Simanya

2009-06-23T09:04:00.020+02:00

Anem a la Cova Simanya per Coll d'Estenalles (Montcau), sortim a les 8:00 i està plovisquejant ens posem la capellina i enfilem cap a fer el cim del Montcau l'últim tram es una mica emprenyador, ja que aquesta petita pluja fa que les roques siguin més relliscoses.

El Montcau

El Tigre a dalt del Montcau

El Puma al Montcau

Els núvols del matí s'esvaeixen i el dia sembla que vagi clarejant

Ens fem les fotos de rigor i encarem la baixada per la banda de Coll d'Eres, sembla que el dia s'aixequi però encara hi han unes bones nuvolades que enfosqueixen el dia.

Arribant a Coll d'Eres esmorzem, un cop finalitzat l'esmorzar i en el mateix coll girem a mà esquerra (unes escalinates de pedra que fan baixada) un fitó verd ens indica que és el camí de la cova Simanya.

Baixem uns 5-10 minuts i un altre fitó ens indicarà que hem de girar a mà esquerra i a uns 5 minuts ja trobem l'impressionant entrada de la cova.

El Puma i jo quedem força impressionats per les mides del forat i per la seva llargada un cop hem fet la passajadeta pel seu interior (És la cova més gran del parc de Sant Llorenç de Munt, 350 metres de llargada) ens retirem, sabem que hi han 2 o tres coves més, però com que no hi ha cap drac amagat, amb aquesta ja en tenim prou.

Unes fotos de l'interior

Aquí teniu una pàgina més especialitzada que us mostrarà la topografía de la cova.

Tornem a pujar pel camí i sortim a Coll d'Eres i agafem el camí de la Carena de Pagès, li he dit al 'compi', que un cop passat el Roure de Palau a uns 5 minuts surt un camí a mà esquerra que porta a fer La Morella. Anem per aquest camí i veiem el trencall però ja no tenim temps per fer més camí i sortim a un mirador per veure que no estem tan lluny d'aquesta roca.

La Morella

Unes fotos en aquest mirador

Adéu Mola fins aviat.

La Balma de l'Espluga

2009-06-09T19:50:00.013+02:00

Avui toca anar amb tota la tropa de Pumes i Tigres i ens dirigim a la Balma de l'Espluga.

Itinerari : Aparcaments de l'alzina del Salari - Coll de les Tres Creus - Camí de la Font de la Pola -Passem la font i anem pel camí que segueix els castellots, un cop s'acaben hi ha el Quarto de Reixa es segueix el mateix camí sense agafar el que ve de l'Era Roja per la nostre esquerra i ja no tenim pèrdua, sempre anirem en direcció Est i el camí ja ens hi porta i ja comencem a veure la muntanya rodona.

Les dues sirenes de la Balma de l'Espluga

Ara es giren !!!

La canalla arriba i per ells aquests quartos dins la roca son tot un festival.

Aquestes cavitats misterioses dins la roca son petits castells per ells

Entrant dins d'aquests quartos veiem que estan relativament nets i que ben bé podríem passar alguna nit d'estiu.

Una xiqueta sortint del refugi.

La meva dona dins l'habitacle

Una habitació amb vistes

A la tornada la canalla es refresca a la font de la Pola, és la una i ja fa molta calor.

Castellsapera i els turons del camí ral

2009-06-05T09:19:00.018+02:00

Castellsapera és la muntanya més alta de la Serra de l'Obac amb 940 metres d'altura i avui em decideixo a pujar-la aquest turó és gairebé igual d'alt que el turó de la Pola però costa més de pujar, sobretot per la seva banda nord, que és la que agafes en el camí més a l'esquerra dels dos que hi han per anar-hi des d'el coll de les tres creus, i quan fas el cim fa més impressió pels tallants de la seva morfologia.

Al turó les vistes de la Serra de l'Obac son collonudes.

Cara Nord de la muntanya amb el Montcau de fons.

El Paller de tot l'any.

Un petit baixant je, je.

Cara Sud amb el queixal de porc amb pati inclòs.

Amb el zoom, Roca Salvatge.

Plano general, d'esquerra a dreta, Roca Salvatge, Paller de tot l'any i el Castell de Bocs.

Un cop fet el cim baixo per la canal contraria que va a parar al camí ral que ve de la masia de la Barata i em dirigeixo en direcció contraria surto a una esplanada i torno a girar a l'esquerra i ja vaig per camí ral direcció Manresa.

Vista del Castellsapera des de la banda sud aquí es veu realment les 3 dimensions de la muntanya.

Vaig a veure Roca Salvatge des del turonet que hi ha davant d'ella però que no em dona accés al cim, si es vol anar s'ha d'anar pel torrent de la Roca Salvatge o Canal de Mura, torço per banda esquerra i vaig per camí uns 10 minutets fins que hi ha un mirador que no puc anar més endevant (carena del camí ral) i tinc unes vistes esplèndides d'aquest cim i del paller de tot l'any des de la seva base.

Torno a agafar el camí ral i passo pel costat del paller i segueixo fins arribar a l'entrada de la font del Lladre, la baixada per accedir a la font és un pel dificultosa però un si ha de fixar ja que hi han uns esglaons un pel amagats a la roca. Un cop allí m'imagino els bandolers amagats esperant que pel CAMÍ RAL passes algún traginer un xic despistat.

Ves amb cura traginer !!

L'Ermita de Santa Agnès i la caminada al voltant de la Mola

2009-05-20T18:10:00.019+02:00

Vam estacionar el cotxe una mica més amunt de Can Robert, desprès de pujar un tram en cimentat entre dues roques i més amunt desprès d'un revolt a l'esquerra hi ha una petita esplanada. Varem anar cap amunt per un roquissar deixant la pista de vehicles a ma dreta i al final vam agafar un petit camí a ma esquerra, allà comença el camí que va a parar a la Canal de l'Abella.

Mapa de la ruta

Un cop arribem al Morral del Drac (Darrera la Mola), tornem a baixar per un altre canal, la Canal de Santa Agnès vam baixar una bona estona i al veure un senyalització de ferro verd tirem a ma esquerra i trobem l'Ermita de Santa Agnès, estranya edificació en runes però que gràcies a la seva construcció dins la roca encara s'aguanta després de 7 o 8 segles. Tan la seva ubicació com el seu estat ruïnós li donen un estrany atractiu

Entrada al recinte

Entrada dins la roca abans d'arribar a l'Ermita

L'Ermita

Interior de l'Ermita

Bases d'aigua amb una estança contigua a l'Ermita

Després de visitar l'ermita vam tornar a pujar per la canal i vam arribar a la mola comprant una "Coca-Cola" que ens va costar una pasta 2,75 €, pagant aquesta quantitat em vaig recordar dels viatges que es fan els burrets per pujar els articles del bar.

Baixant la Mola pel Camí dels Monjos, se'm va ocórrer fer una variant i baixar per la Carena de les Animes sortint al camí de Font Soleia i tornant per aquest camí.

El Puma estava una mica cansat però va decidir seguir-me i vam completar la volta.

Els Pins Cargolats

2009-05-10T10:25:00.021+02:00

Estranya zona del parc on hi ha una notable quantitat d'arbres especialment pins amb estranyes formes que ondulen sobre si mateixes.

Si va pel mateix camí que anem per anar al Turó del Malpas, un cop surts de l'Era dels Enrics no es torça cap a l'esquerra per anar al Turó sinó que es continua el camí recta direcció Nord i a uns 500 metres ja comences a veure algun pi.

Si vas mirant els arbres del voltant, vas veient que tots mes o menys tenen algun traç tort que et dona que pensar, fins i tot hi han arbres d'aquest tipus que malauradament ja estan morts i les seves restes seques donen testimoni de que hi havien encara més quantitat de pins cargolats dels que hi han ara.

Aquest dia hi vaig anar sol al camp i pensava que no em podria fer cap foto amb aquests simpàtics pins però sortosament vaig trobar un matrimoni que molt amablement em van fer varies fotos al costat dels cargolats.

De tornada estava inspirat pel esclat d'aromes i colors de la primavera i vaig fer un parell de fotos per donar-hi testimoni.

Les abelles, es veien i s'escoltaven.

Camí de la Senyora i de la Font Soleia

2009-04-29T20:01:00.045+02:00

El dissabte passat el Puma i jo vam fer el Camí de la Senyora des de la part alta del carrer Vista Alegre, un cop passada la canal d'inici del camí vam girar el revol de 180º i ja encaràvem la recta, que jo calculava que sortiria el camí de la senyora a ma dreta, però em vaig precipitar i el primer camí que vaig veure aquell vaig agafar i resulta que aquest camí portava a sobre el Morral de la Codoleda, un cop en el lloc ja veiem que teníem que tirar cap a l'altra banda de la muntanya i no anàvem bé, passava per allí un home que estava buscant espàrrecs amb un bon feix a la ma i ens va dir que el seguíssim que ens portaria al camí de la senyora, vaja quina sorpresa vaig tenir quan diu que el camí de la Font Soleia era el camí de la senyora, hem vaig emprenyar una mica i li vaig dir al Puma que no el seguis que aquell home mirava més a les herbes que no pas als camins.

Llavors varem decidir anar pel camí de la Font Soleia i agafar el de la Senyora més avall.

Les baumes del camí de la Font Soleia

La Castellassa de Can Torres i el Bolet des d'el camí de la Font Soleia.

El tigre a la Font Soleia

Vam tirar pel camí de la Font Soleia fins arribar davant de la Castellassa del Dalmau, llavors vam agafar el camí que travessa el de la Senyora i arriba el de les Maringes i vam pujar a la Castellassa.

El Puma a dalt de la castellassa del Dalmau

Després de pujar a la castellassa del Dalmau que té el seu "intrinculis", vam tornar a pujar fins arribar al Camí de la Senyora i per aquest vam tornar.

Pel Camí de la Senyora la Castellassa de Can Torres es veu gairebé a la mateixa alçada.

Després al sortir pel camí principal varem veure la fita del trencall del camí de la senyora i us puc assegurar que és espectacular deuen haver més de tres centes pedres fen una fita de metre i mig d'alçada.

El Castell de Pera

2009-04-22T19:26:00.024+02:00

Dos cadells, un de Tigre i l'altre de Puma en les passadissos del Castell de Pera.

Excursió per la Vall d'Horta i com diuen sempre que hi ha un Monestir hi ha un Castell, el Monestir ha perdurat en els anys però el Castell no, la veritat per l'extensió contruida i el pla que hi ha a d'alt del turó, sembla una fortificació més que un veritable castell.

Davant del Castell hi ha una gran roca si t'enfiles fins d'alt veus tot el massis de la Mola des d'el Montcau fins al Monestir de la Mola.

El TIGRE pujant la roca.

A dalt de la roca amb estupendes vistes tenim al PUMA DE LA MOLA-OBAC.

La Castellassa del Dalmau

2009-04-14T15:25:00.016+02:00

Fa cosa de 3 setmanes desprès de fer unes quantes rutes fàciles , Monjos, Soleia, Abella, Carena de Pagès, Canal de Santa Agnès, etc.. Se'm va ocórrer fer la ruta de les dues Castellases sortint de l'Ermita de les Arenes. Ruta : Ermita de les Arenes - Carena de l'Illa - Turó del Matallonga - Castellassa de Can Torres - Camí dels Maringes - Castellassa del Dalmau - Carena del Peiret i arribada a l'Ermita.

Vam arribar a la Castellassa de Can Torres i tot anava com la seda, però a l'hora d'agafar el Camí de les Maringes la cosa es va començar a torçar, aquest camí comença a ser una trampa mortal de bardisses, en principi per la llargada del camí i el seu desnivell ens pensavem estar en el trajecte uns 20 minuts i és van convertir en 40, la feinada que teníem amb saber on era el camí tot ple de vegetació i després apartant punxes aquí i allí.

Un cop davant de la Castellassa del Dalmau varem baixar fins el coll de la castellassa, la baixada és bastant pronunciada i vaig caure torçant-me la came d'una manera una mica lletxa però em vaig aixecar i vaig seguir endavant, ja amb una mica d'estrés per que em notava el genoll una mica tocat però encara estava calent, un cop sobreposat de la castanya vam pujar a dalt de la castellassa fen una bona grimpada una mica dificultosa, llavors un cop al cim vam anar a buscar la canal de baixada que esta a la banda dreta mirant cap a l'est, degut a que ja em començava a fer mal el genoll i a que aquesta canal des de dalt no saps ben bé on comença a causa de la seva verticalitat, ens vam començar a posar nerviosos el "Cunyi" i Jo i anant amunt i avall del cim de la castellassa ja no sabíem quina canal conduïa certérament a la base, un cop amb aquesta disjuntiva vam optar per tornar a baixar la castellassa per on l'haviem pujat i vam agafar la canal que va direcció Sud i bordeixa la castellassa per la seva zona Sud-Est i es nomena la Canal del Tro, un altra infern de bardisses i de desnivells a on no saps on agafar-te i jo amb el genoll "chunguito". Amb aquestes que amb l'embolic de bardisses i el seriós desnivell no se li ocorre al cunyat un altra cosa que enredar-se-li el peu amb unes bardisses i fotres de cap a lo "Rambo", ¡Cunyaaaaaaooooooo!.

Sortosament solament van ser alguns tallets i garrotadetes a l'esquena i al cap que es van arreglar amb una mica d'aigua i no donat-li gaire importància al fet. Al final del torrent vam trobar in camí que vorejava la castellassa per la banda sud i que està al costat de les Guineueres, pues sí nois, jo i el "Cunyi" baixant per la Carena del Peiret ja camí de l'Ermita anavem ven calentonets i dient tonteries varies.

A l'endemà estàvem jo amb la cama envenada i ven sucada amb voltaren pomada i ple d'antiinflamatoris i el cunyat ple de bonys al cap i una esquena una mica blavejada, avui encara em noto el genoll per mi que em vaig pinçar el menisc i el més bò del cas es que al caure vaig perdre unes ulleres que sempre porto per mirar el mapa i em van costar una pasta.

Ahir vaig tornar a la Castellassa del Dalmau però per l'altra banda (Oest) per veure la canal de baixada que no varem veure i fer-la de pujada, nois dec ser un cagamandurries però no hem vaig veure amb cord de pujar-la, primer perquè anava sol, segon perquè no vaig saber encarar bé la canal i tercer quan vaig veure realment per on podia atacar la canal ja estava cansat de intentar passar per llocs on s'acabava el camí i no vaig veura una fita que estava a l'altre cantó de on estava intentant pujar, però ja estava cansat i vaig optar per deixar-ho per un altra vegada.

La Castellassa del Dalmau venin de la Carena del Peiret

Aquest és el camí que agafaré el pròxim dia que hi vaigi.

El Turó del Malpàs

2009-03-14T19:34:00.009+01:00

Quina muntanya més estranya, esta a la vesant de la Serra de l'Obac i la setmana passada varem decidir el meu amic Ricard i Jo anar a fer-li el cim.

És de les excursions més boniques que he fet, ja que es passa per unes valls i eres que realment fan de la sortida un ventall de paisatges extraordinaris no siguen massa coneguts.

A l'excursió ens volíem apropar als pins caragolats, però això de anar a dinar a casa fa que l'excursió no es pugui allargar més de 3 o 4 hores.

L'ultim tros de pujada al cim s'ha de grimpar una mica, aquesta és la única dificultat.

Hospital de Sang

2009-02-18T12:04:00.006+01:00

Excursió molt bonica que comença per l'Alzina del Salari (Aparcaments a ma esquerra abans d'arrivar a coll d'Estenalles); Primer passem per la font dels Trajiners i despés enfilem cap a el coll de Boix.

A coll de Boix i han unes vistes molt boniques (estem a 930 m. +/-) a Montserrat i al pla del Bages, darrera nostre hi ha el turó de la fosca, precisament a les faldes d'aquest turó hi ha l'Hospital de Sang.

Un cop aquí tirarem el camí ampla de l'esquerra i tirarem cap amunt (a la dreta) i a uns 300 metres hi ha l'alzina bonica.

Tornem a baixar pel camí ampla, a uns 2 kilometres ja veiem a ma dreta el turó de la Fosca, llavors podem optar per fer el turonet tirant recte un camí que ens a surt a ma dreta, aquest camí tira recte cap el turó o bé es pot volrejar el turo per la seva banda esquerra tot seguint el camí ampla fins que hi ha un revolt molt pronunciat a ma esquerra llavors veureu que hi ha un camí que surt a ma dreta.

Aquí veieu a les meves noietes de casa les més boniquetes del mon mundial.

Estan a les coves de l'Hospital de Sang

Aquest guineu el trobareu pels voltants d'aquestes coves.

Montcau la Mola per la Carena de Pagès

2009-01-18T10:49:00.001+01:00

Fer aquesta excursió en un matí, avent quedat a menjar a les dues, té el seu mèrit ja que s'ha de fer "rapidito", en aquesta excursió es van apuntar el cunyi Artur i l'amiga Sandra.

Primer vem fer el cim del Montcau a les 9:30 del matí amb una ventolera que feia de cullons, feia poc que havia fet la ventolera que va tombar tans arbres.

Despres ja vem baixar per l'altra cantó del Montcau i un Cop a Coll d'Eres ja vem enfilar per la Carena de Pagès, después vem passar per la font flàvia i ja no vem parar fins la Mola.

A la Mola vem fer una visita de metge i vam tornar cagant llets, Adeu Montcau.