Cingle : Espadat vertical o quasi vertical, allargat, d’un relleu estructural en terreny estratificat, format per una capa de roca resistent a l’erosió intercalada amb d’altres roques més toves o coronant-les.
En el
Cingle dels Cavalls cal destacar per la seva importància :
Punta d'en Serreta - El nom és en memòria de Josep Nogués Serreta, gran escalador que va morir l'any 1963.
Punta dels Cavalls - En el mateix indret de la Miranda i de la Roca dels Cavalls. La primera accensió hi fou feta per Josep Major i Jaume Olivé el 20 d'agost de 1963.
Roca del Salt dels Cavalls - També anomenada Salt dels Cavalls i/o Roca dels Cavalls, el 30 de maig de 1937 , Joan rof, Miquel Carbonell i Santiago Sabatés, del C.E. Sabadell i accediren per primera vegada.
La Miranda dels Cavalls - Queda a la part dreta de la Roca dels Cavalls. Primera accenció Josep Aleix, Josep Girbau, Josep Monistrol i Manuel Galicia, 25 de juny de 1962.
Descripció gràfica :
http://www.santllors.com/sector.php?id=307&zona=1
En aquesta pàgina que està refecenciada en l'apartat (Llocs relacionats->Escalada al Parc), crec que per la naturaleza de l'esport que fan i per les multiples vies i zones d'escalada, els converteix en uns 'masters' de la toponímia de les parets de roca del parc.
La vessant oest del Massís de la Mola sempre ha estat un misteri per mi (El Malpàs de Can Pobla, El Bolet de Can Pobla, La Roca del Salt dels Cavalls i les seves canals), però fa cosa de 2 mesos cap aquí, he començat a caminar per aquests indrets del massís i he de dir que la majestuositat d'aquests Cingles m'ha impressionat.
Aquest 'report' ha estat una suma de sortides, les primeres no tocava bola, però de mica en mica i per algun cop de sort he pogut conèixer una mica aquesta zona i en properes sortides l'aniré coneixent amb més profunditat, sempre parlo de caminar no pas d'escalar.
Per arribar-hi s'ha de sortir de l'aparcament de Can Robert, una de les cases de Pagès més conegudes pels excursionistes i que està en bastant mal estat, del costat de la casa surt la pista per on s'arribava a Can Pobla en cotxe i que ara està tancada, si trobeu el cadenat obert, no us fieu, el tancan i l'obren i no pregunten a ningú ja que està prohibida l'entrada a vehicles no autoritzats.
Per anar a la muntanya només començar la pista trobareu un camí a mà dreta que és la drecera.
Aquí us mostro el plano d'aproximació, les fletxes de color blau indican la ruta que va pel centre de la urbanització, s'arriba a l'aparcament amb el cotxe i el verd fluorescent és el cami que s'ha de recorrer caminan desde l'aparcament que hi ha a mig kilòmetre passat Matadepera, ja els veureu a ma dreta, un cop deixat el cotxe s'arriba en 10 o 15 minuts caminat.
Un cop ja estem al l'aparcament, estem encarats a la part Oest de la Mola i ja podem començar a enfilar aquests trajectes.
El trajecte blau és el que passa pel Malpàs de Can Pobla i en el que veureu totes les canals i possibles camins, el trajecte verd clar és el trajecte més directe per arribar a la Mola i no és especialment el més dificultós, el que estar de color ver més fort és el trajecte una mica més dificultós del costat de la roca del Salt dels Cavalls, el tros que veieu en vermell al costat dels dos verds és una canal més tècnica que encara he de mirar-me-la ja que m'han dit que es pot pujar però s'ha d'anar una mica en compte, per últim el verd fluorescent és el camí de la canal de l'Avella, camí sense cap dificultat, la canal final, que porta el seu nom, és l'unic esforç que s'ha de fer, però el camí té poques vistes i és molt ombrívol.
Només em falta per fer la canal de la Llosa, alguna cosa m'havia de deixar per després.
Els camins del mapa veient la muntanya.
A que veien la muntanya s'interpreta el mapa millor ?
El primer pas serà trobar el Bolet de Can Pobla que no és gens fàcil, almenys no m'ho ha semblat a mi.
Pugem des de Can Robert per la drecera, passem les tombes que ara les han deixat molt boniques i arribem a pista, en un rebol tancat, allí enfilem en direcció els Cingle dels Cavalls i abandonem la pista.
En 5 minuts ens a surt un camí a ma dreta, l'agafem, el de ma esquerra és el que ens portarà a la canal de l'Avella, passem per aquest camí i creuem el torrent de la Querosa que neix a la base d'aquests cingles podríem pujar recta com una bala de canó per aquest torrent, si més no, més endavant tenim la possibilitat d'agafar un camí que el voreja (fletxes vermelles) però pujarem donant una petita volta, avui vaig de tranqui. Passada l'escala de pedra començan a sortir camins per tot arreu, nosaltres seguim en el nostre i quan arribem a un encreuament de camins girarem a l'esquerra i tornarem a girar a la dreta pel camí planer o bé podríem girar a l'esquerra i seguir recta pel camí que s'enfila i va a buscar el torrent (fletxes vermelles)
Pujant recta la vista del torrent i les canals i cingles és impressionant.
Els dos camins es troben en el mateix lloc però un puja amb molta força i l'altre la pujada és més suau. Anant pel camí planer a 3 minuts ens trobem en un rebol tancat i allí entrem pel caminet que hi ha a mà esquerra i tirem recta, em de trobar unes roques que flanquejarem per la banda esquerra i anirem a trobar la vegetació que no és un altre cosa que el torrent.
Un cop ens endinsem en el torrent a 15 o 20 metres ja em de veure el camí que ens a sortirà a ma dreta, camí que de seguida s'enfila amb força i en 5 minuts ens deixa al Bolet de Can Pobla.
Jo aquest trencall no el vaig trobar i jo i el meu amic en Ricard varem pujar rectes per la canal de la roca del Salt dels Cavalls. Jo en aquest entorn estava totalment desorientat i pensava que el Bolet estava situa a mà esquerra però un dia que anava buscant aquest Bolet, pujant per la canal de la roca del Salt dels Cavalls, darrera meu a uns 50 metres, vaig sentir un nen molt petit plorar, evidentment anava amb gent gran i per les veus vaig intuir que devien ser el pare i la mare, l'home, per sort meva, estava realitzant una explicació pedagògica de muntanya a la seva pròpia dona explicant-li per on s'havia d'anar per trobar el Bolet de Can Pobla i a mi se'm va obrir el cel, vaig tornar a baixar i seguin les veus vaig trobar el camí i finalment el Bolet.
Un cop arribat al Bolet vaig saludar a la parella i al petitó que no devia tenir més de 8 o 9 mesos era transportat en aquelles motxilles de cadira i, si a mi em costava pujar la meva carcassa, aquell home amb 7 o 8 kilos a l'esquena estava fet un atleta., molt amablement es va oferir a fer-me una foto al costat del Bolet.
Un cop a la plana del Bolet tot és més fàcil, ho veus tot més a la vora i es veuen més clares les canals.
El dia que vaig fer la troballa del Bolet vaig fer la canal de la dreta que està situada entre la punta d'en Serreta i la punta dels Cavalls, la més directe venint del Bolet de Can Poble.
No per ser la canal fàcil vol dir que no sigui dura.
La segona canal és la de la Roca del Salt dels Cavalls o Salt dels Cavalls, té una pendent una mica més forta però és més espectacular.
Mentrestant que estic exposant les diferents canals he de dir que estic anant per un camí que, des del Bolet de Can Poble, es desvia a mà esquerra i voreja tots els Cingles per la seva base i té petites senyals de color verd, s'ha de posar atenció en aquests senyals, que els temps les ha fet més subtils.
L'última canal és la que està entre la Roca del Salt dels Cavalls i la Miranda dels Cavalls ultim cingle de la fortificació, segons m'han dit és la més difícil i he de confessar que no l'he feta, però ja trobarem un dia d'inspiració, lo meu és caminar i si estic inspirat em penjo una mica, però no m'he d'oblidar que si vull fer més coses he d'anar llocs que me'n ensenyin, però em sembla que ja he fet tard.
Un cop en aquest punt vorejo la muntanya i entro en el vessant més oest de la muntanya, el flanqueig de la muntanya es planer però la forta pendent de paret de roca el fa un pel exposat.
Finalment arribem al famós Malpàs de Can Pobla, la veritat és que hi han altres trams de paret que no sobraria algun tros de ferro més.
Un cop passat aquest pas, m'endinso en un bosquet i torno a sortir a roca oberta, llavors ja veig dos trams de vegetació, el de la dreta que ens creua és la canal del Malpàs que si el seguíssim ens portaria a la canal de la Llosa però no ho podem fer tot en un dia i enfilo recte per una altre canal o torrent que puja amb força, al cap de munt d'aquesta pujada hi ha una esplanada i faig un parell de fotos al trajecte d'aquesta paret de pedra de forta inclinació.
Si us hi fixeu al bell mig de la foto es veu una línia gairebé imperceptible que és el camí, es veu que és el lloc on hi ha una morfologia de pedra lineal que pot suportar decentment la verticalitat humana.
Retornem a fer el camí i ja veiem el Morro de Sescorts amb les seves coves a la dreta.
Un cop en aquest punt solament ens resta seguir vorejant la muntanya 5 minuts més i ja ens ve la Ziga-Zaga de la pujada venint del Morral del Drag, ja està tot senyalitzat aquí ja no ens perdem.
Un cop al Monestir faig una foto als burrets, que tenen que fer un viatge més, amb el mar de fons, fa un dia clar i val la pena la foto, torno pel camí dels Monjos.
