La Canal Fonda i la Canal del Boc

Extraordinàries i selvàtiques canals enmig de turons i al·lucinants vistes al massís.

La sortida per aquesta excursió es fa des de l'aparcament de l'Ermita de les Arenes, no fa falta pujar a l'Ermita, pugem els primers graons i tirem recte fins a sortir a la Riera Seca, girant a l'esquerra. Hem d'anar per aquesta riera de 25 a 30 minuts i finalment ens troben amb una cruïlla de 4 camins, el que ens a surt per darrera és el camí particular asfaltat que ve de la carretera (revolt tancat), pel camí de la dreta anem a la Masia del Davi , el recte és camí asfaltat que ens portarà a la Masia del Dalmau i el camí que ens a surt a mà esquerra va a Riera del Dalmau, agafarem aquest últim .


De seguida veiem que entrem en una altre riera i en 5 o 10 minuts ens tindrem que desviar a la dreta per un camí prou ampla que comença a pujar, passarem de 10 a 15 minuts pujant.

Unes vistes impressionants a la vora de la Pinassa del Dalmau

Quan finalitza la pujada ens a sortirà un camí per darrera. Anem amb compte !!!!!, seguim recte, però en 50 o 100 metres hem de veure una fita de pedres que ens indicara un camí de forta pujada a mà dreta.


Part 1 verd i blau.

En el primer trajecte no varem agafar el trencall a ma dreta i vam seguir pel camí planer mes endavant ens vam adonar que anàvem pel camí que ens portaria a la Canal de Santa Agnès, llavors varem decidir seguir per aquest camí i fer la canal del Boc i la canal Fonda des de dalt de la carena de Pagès, de baixada.

El camí passa pel costat de la Bauma del Bord que en l'actualitat hi viu un home, que ja l'havia vist fa un any quan vaig fer aquesta canal, pugem la forta i llarga pujada de la canal i arribem al Morral de Drag, llavors girem a dreta per la Carena de Pagès i a uns 10 minuts ens ha surt un camí a ma dreta i un altre a ma  esquerra, els dos poc visibles, girem per el de la dreta, el camí es dibuixa i desdibuixa a cada passa, però arribem més o menys al començament de la canal del Boc, em sap molt de greu no haver fet un reportatge gràfic però el petit estrès de veure que no tens clar el camí, fa que no et vingui de gust treure la càmera.

Un com em agafat aquesta canal passem pel costat del l'imponent Turó del Cabrit, la baixada cada cop es far més dreta i relliscosa, la cosa es complica més quan comencem a endinsant-se en una zona de verdaderes teranyines de bardisses, sense donant-se'n compte estem abandonat les parets de l'esquerra ( error ) i ens acostem a les parets de la dreta que son les parets del Turó del Boc, el tenim tan a la vora, que ni el veiem. Per tot arreu veiem fites de pedres agrupades i entre mig de les bardisses i de la forta baixada anem a parar a una altre camí agafant una variant que connecta amb un camí que ve del l'ermita de Santa Agnès, quan els arbres ens deixen veure una mica l'entorn, ens donem compte que ens hem desviat de la canal i que anem direcció sud i no direcció nord-est.

Ens sentem, ens eixuguem la suor, bebem una mica i comentem el que hem de fer, la veritat és que no ens fa gaire gràcia pujar un altre cop per anar a buscar la canal, estar el panorama ple de bardisses i no coneixem el camí,  optem per agafar aquest corriol que fa baixada i que va en direcció sud, pensem que connectarà amb el camí que ve de la canal de Santa Agnès, però la cosa es torna a complicar i entre les bardisses i l'estrès que portem a sobre, ens trobem un altre cop fora de camí; Tenim un Torrent que fa baixada a la nostra esquerra, jo mirant el mapa crec que és el Torrent del Trull, finalment ens decidim a baixar-lo per connectar amb el camí de més avall.

Si abans hi havien bardisses, torrent avall aquestes es convertient en verdaderes teranyines, baixar 50 metres ens ocupava 10 minuts apartant fils i més filaments de bardisses, tardem 40 minuts aproximadament en recorre la distància que ens a separava del camí que ve de la canal de Santa Agnès, respirem profundament ,ens parem per beure aigua i calmant-se del petit neguit que hem passat i tirem tranquilament pel camí, que més que un camí ens a sembla una autopista, finalment arribem al cotxe molt cansats per l'esforç i els nervis patits.


Arribo a casa ple d'esgarrinxades, una toca a l'altra dels braços a les cames fins i tot a la cara, justament aquest dia m'havia vestit amb pantalons curts i samarreta de màniga curta ben prima, la vestimenta d'un dia d'estiu, qui m'havia de dir que passaria per aquests llocs.


Part 2 verd i vermell.

Passats uns dies surto a fer el mateix trajecte aquest cop vaig sol amb la brújula, mapa en ma i sense descuidar el reportatge fotogràfic, avui porto la idea d'anar a inspeccionar la zona.

El trajecte de color verd és el mateix amb una petita variant i quan finalitza la pujada ens a surt un camí per darrera. Anem amb compte !!!!!, seguim recte, però en 50 o 100 metres hem de veure una fita de pedres que ens indicara un camí de forta pujada a mà dreta.

L'estic pujant i en un moment se m'obre un aparador fantàstic del Turó de les 9 cabres a ma dreta, el Turó del Cabrit i la Canal del Boc més a l'esquerra i es veu una mica el morral del Drac gairebé sotin-se de la foto a l'esquerra.
   

Vista de la Canal de Santa Agnès i el Morral del Drac amb el Turó del Cabrit a ma dreta
   

El Turó del Òbits davant del Turó de les 9 cabres
    

Al final de la potent pujada enllaço amb el camí de dalt girant a ma esquerra, allà tinc un bon mirador a la Morella.
   

Ara ja estic arribant a l'inici de la canal Fonda amb el Turó de les 9 cabres a ma esquerra.
   

I vull pujar a la Cadireta per fer unes fotos ben assegut.

La Cadireta un cop ja l'he passada


Unes fotos impressionats des de dalt de la Cadireta.

La canal Fonda, turo de les 9 Cabres esquerra, turó dels Óbits dreta  


La Morella

Fetes les fotos, baixo de la Cadireta i ja començo a endinsar-me a la canal.


I ja soc dins.

Ja estic a la meitat i la vegetació cada cop es fa més densa comença a haver algunes bardisses però de moment no son cap problema.


Aquí la cosa es complica, he d'anar per un caminet de forta pujada a mà dreta, però la nit abans ha plogut, el contacte amb tanta vegetació m'està deixant xop, el camí s'enfila i rellisco pel fang. Prou !!! m'he de dir tot sol amb veu alta; No veus que vas sol !!! 

Impressionant vegetació punxeguda 

He de tornar a aquest lloc però amb anorac , guants, pantalons impermeables i amb el Ricard que jo sé que li agraden aquests reptes.

Ja de tornada aprofito la vista de la castellassa del Dalmau per la seva cara nord. 

Em queda pendent la.............

Part 3 verd , vermell i groc.

El Morro i les Coves de Sescorts


Ja fa temps que volia passar per les coves de Sescorts i en els trajectes que feia no hi passava, però avui farem el clàssic Montcau - La Mola per la Carena de Pagès i anirem a veure les coves de tornada.

Ens llevem ben d'hora i a les 8:00 del matí ja anem cap a Coll d'Eres , un cop allà ens trobem a un amic, en Jaume amb la seva companya , ell és un professional de la fotografia i ens comenta que s'han llevat a les 6:00 del matí per fer unes fotos a la sortida del sol, però avui sembla ser que el tenim tapat per un cortinatge de boira ben espès, aquesta nit ha estat plovent.

El cantó de Sant Llorenç amb el Montseny al fons

El cantó de l'Obac amb Montserrat totalment tapada i Castellsapera a la dreta 

Anem junts una estona comentant xorrades vàries i en el trencall de la font Flàvia ens separem i nosaltres tirem Carena de Pagès direcció a la Mola, el camí està ple de bassals, però donat el dia que fa, és el millor trajecte que podíem escollir.

Arribem a la Mola i esmorzem una truiteta amb pa de pagès i un cafè amb llet, tot gaudint des d'una finestra de les vistes emboirades que hi ha arreu.

 Castellar del Vallès

Sabadell ho tenim més lluny i gairebé no es veu

Tornem a baixar direcció nord i els 'rosega alzines' es fan unes fotos amb unes bones nuvolades darrera.



També aprofito per fer unes altres fotos a les Coves i al Morro de Sescorts des de dalt, abans de baixar la ziga-zaga que ens portarà al Morral del Drag.
                              
El Morro de Sescorts

Prenem el botó del 'Zoom' i ens acostem a les coves

Desprès del Morral del Drag direcció Nord (Montcau) a uns 30 metres ens a surt un caminet a mà esquerra que fa baixada, l'agafem i en 5 minuts de suau baixada ja ens presentem davant de les coves de Sescorts.

Una ratapinyada que surt per un foracó
                                        
Ens han deixat uns tronquets per fer un foc però la cova ja està prou fumada
La morfologia de la cavitat és prou líptica

Aquestes coves es feien servir, fa uns quants dies, per guardar al bestiar. 

A la tornada pugem el Montcau i veiem que la cosa es torna a ennegrir més i comença a plovisquejar.
                              
A dalt del Montcau comença a fer un vent plujós
                                                  
Cames ajudeu-me per no arribar xop

Cap a casa els mullats i els secs que no surtin.

El Morral del Llop ( Els Tres Jutges )


Dissabte a les 8:00 del matí sortim el Ricard i jo de l'Alzina del Salari, tinc pensat fer :
   
L'Alzina del Salari - El Morral del Llop - Sortida a la pista de la Carena de la Castanyera - Font Freda - Baixar el Torrent del Mateix nom i Pujar el Pujol de la Mata i tornar pel mateix lloc.
   
Em sembla que m'he passat, de tota manera, per l'hora que veiem i el camí que manqui fer, decidirem.

Abans de tot, he de dir en la meva defensa i ja veureu el perquè, que el trajecte que va des de l'Alzina del Salari a la Carena de la Castanyera passant pel Morral del Llop (En les seves parets han aprés molts escaladors), no l'havia fet mai però sobre planell no hi veia cap mena de dificultat.

Sortim de d'els aparcaments i entrem pel camí que hi ha al costat del cartell informatiu i de seguida girem a mà dreta per un corriol que creua el torrent i ja enfilem la pujada al Morral, renois la pujadeta se les porta !!! Finament arribem davant dels Tres Jutges,  tres roques separades del Morral que els hi han posat aquest nom, si algú sap el perquè, que m'escrigui, la veritat és que si existeix un llibre en el que posi una explicació entre lògica i fantàstica de la toponímia d'aquest parc m'encantaria tenir-lo.

  
Intentaré ser breu en l'explicació. En el mapa hi han dos camins que ens porten a la Carena de la Castanyera, optem pel de la dreta anant resseguint la paret passem per la bauma del Morral, però el camí aviat ens obliga a anar baixant i s'introdueix en la vegetació, no ens interessa el trajecte ni tenim clar que sigui aquest camí el que el mapa ens marca, llavors tornem un altre cop fins els Tres Jutges i agafem el camí que voreja el Morral per banda esquerra.



Passem per uns roquissars i ens tornem a endinsar pel bosc i comencem a veure varis camins i varies opcions i agafem un que puja direcció nord , hem d'anar a trobar la carena però ens topem amb unes pedres que hem de superar grimpant, jo ja m'estic posant nerviós, no sé on estic i no veig gens clar que allò sigui un camí, llavors el Ricard es posa davant i em treu pressió dient-me que tiri que no hi ha cap problema.

Quina és la meva sorpresa quan miro enrere per on hem passat i veig que estàvem anant per entre mig de les Agulles dels Traginers, ara més o menys estic situat, hem d'anar cap el nord-est, ja que ens hem passat el Morral.


Als 10 minuts ja enllacem amb un camí que ve del Morral i finalment sortim a la pista que hi ha en la Carena.

Amb la brometa hem tardat una hora i quart a pujar hem perdut 45 minuts de temps i molta energia, li dic al Ricard que no podrem fer l'excursió complerta, ell comenta que no té cap problema, que lo seu no son les fites sinó passar l'estona fen una mica d'esport i fent-la petar, llavors penso que potser té raó i em relaxo una mica.

Agafem el camí de la Font Freda i del Torrent , no per l'entrada del Coll de Garganta sinó la que està més a prop de la Casa de la Mata ( la del fitó de ferro verd i que té davant el caminet que porta al Castellar ), de fet si vens de la Mata és la primera que et ve, però si vens de l'altre cantó sembla més lògic agafar l'entrada d'aquest Coll.

En 15 minuts ja hem arribat a la font, foto al 'compadre', i anem cap avall fem el càlcul que tenim 40 minuts d'anada i llavors ja tenim que tornar per arribar al cotxe a les 12:00 del migdia.


La baixada es far dura i sobretot mullada, el dia abans ha plogut copiosament, branca que apartes aigua que cau i al cap de deu minuts ja estem xops de cap a peus.

Arribem fins baix de tot del torrent, mirem una mica les gorges que ha fet l'aigua a la roca i girem cua, ja és tard i hem de pensar amb la tornada, no he fet fotos perquè anàvem xops i tenia la càmera ben aixoplugada.

A la tornada ens tornem a fer un embolic ja que volem tornar pel camí que voreja el Morral per la cara est que és el de Coll de Garganta, però el confonem amb la cruïlla que ens porta al Castellar , total que tornem enrere i agafem el camí d'on hem vingut (desprès de coll de Garganta la següent Cruïlla a l'esquerra)  i en 10 minuts ja ens trobem sobre mateix del Morral del Llop, no podem seguir per sobre ja que s'acaba el camí llavors ens hem de desviar per un camí a ma dreta que baixa el Morral. que és el camí que a l'hora de la pujada no hem vist, llavors sortim a un roquissar i en 5 minuts ja estem als Tres Jutges.

A tenir amb compte un cop ets als Tres Jutges que s'ha d'anar pel camí que voreja el Morral a banda esquerra i en el segón roquissar sur un caminet a ma dreta que puja directament al Morral,  el camí ens portara a la Carena de la Castanyera ( La Pista de la casa de la Mata ).

Arribem tard al cotxe i avui no hi haurà refresc de tornada son les 12:45 i no podem arribar tard.
                            

La Castellassa de Can Torres i la Canal Gentil o Canal de l'Elefant (2na Edició)


Canal Gentil es pot dir perquè ens ofereix una via directa a la Mola venint de l'Ermita de les Arenes, primer perquè ens enllaça amb el camí de la Senyora i si agafem el camí de la Senyora direcció sud anem a trobar el camí dels Monjos, doncs ha estat una gentilesa.

Canal de l'Elefant, serà perquè fas un pas d'elefant per arribar a la Mola des de l'Ermita de les Arenes o des d'altres inicis de trajecte de la banda de Castellar.

Hi ha una mica de teranyina toponímica al voltant d'aquesta canal.

Em truca el Ricard i faig la pensada de anar a aquest indret.

Ermita de la Mare de Deu de les Arenes, camí a banda esquerra del Torrent del Matallonga i després de la primera pujada ja ens incorporem a la Carena de l'Illa.
   
El que us parla "El Manso de la Castellassa"

Anem tot recte fins arribar al Coll Llarg, un cop passat aquest coll, podem anar pel dret ( banda dreta i surt un camí dret, jo no l'he fet) nosaltres rodegem la roca de la castellassa  per l'esquerra i ens a surt un caminet a ma dreta abans de passar per la Font de les Mosques i en 10 minuts ja som a dalt.
   
En Ricard "El Rosega Alzines"
La Bauma de la Castellassa

Ens prenem una mica de fruita i líquids, es un dia calorós, i comencem a enfilar la Canal Gentil. 

    
En l'últim tram de la canal hi ha corda per poder agafar-se, per pujar no és del tot necessària, però per baixar va bé tenir una petita assegurança.


Un cop hem arribat a dalt hem anat a trobar el camí de la senyora que està a uns 3 o 4 minuts de pujada llavors hem anat cap el sud per veure quan temps faltava per arribar a la cruïlla amb el camí dels monjos i ha estat 6 minuts més, tot això ho hem fet per tenir referències per fer la Mola amb volta de ferradura des de l'Ermita. 

Ermita de la Mare de Deu de les Arenes - Carene de l'Illa - Castellassa de Can Torres - Canal Gentil - Camí de la Senyora - Camí dels Monjos - LA MOLA - Carena de la Cova de les Ànimes - Camí de Font Soleia - camí perpendicular de baixada - Camí de les Meringes- Pujem Castellassa del Dalmau i la baixem - La Carena del Peiret - A partir d'aquí ens trobarem amb unes pistes molt amples però perdedores, és imprecindible un mapa perquè en alguns casos hem d'agafar camins que ens venen per la nostra esquena - finalment ja arribem a l'Ermita. 

El desnivell és d'uns 800 metres i la dificultat estaria sobretot en la baixada a la Castellassa del Dalmau, sempre es pot optar per donar la volta a la castellassa baixant la Canal del Tro (no és camí en cap mapa), jo l'he baixat i no comporta cap dificultat extraordinària, al final es creua amb el camí de les Guineueres i rodeja la castellassa trobant-se al final amb la Carena del Peiret.

En el trajecte podriem tardar entre 4 i 5 hores.
Abans de baixar la canal ens fem unes fotos en aquesta atalaia.

El Morral de la Codoleda a ma dreta

La Castellassa de Can Torres

Ens ha fet un dia molt maco i li hem donat canya al ritme de la caminada, estem trinxats, les excursions al massís de Sant Llorenç de Munt que començant des de l'Ermita tenen com a mínim 600 metres de desnivell i això sempre s'ha de tenir en compte.

Fins la pròxima !

Els Cortins, les Roques de la Coca, la volta al Montcau i fem el Cim

   
Feia temps que volia fer aquesta excursió però els trams una mica exposats i alguna via una mica dificultosa m'havien frenat, però avui m'he decidit amb el recolzament del meu amic Ricard.

A Coll d'Estenalles deixem el cotxe i anem pel camí asfaltat que puja amb força, arribem al final de la pujada i ens dirigim cap a l'esquerra com si anéssim a pujar el Montcau i tot seguit a mà esquerra ens a surt un caminet estret que voreja la muntanya per la seva banda oest, caminet que agafem i caminem amb pas segur i vigilant, el camí és un pel exposat però planer.


Resseguim la paret oest del Montcau fins arribar al Coll Sec, lloc de connexió entre el massís dels Cortins i el Montcau, unes fotos dels Mossegues des d'aquest coll.



Passat aquest coll el camí fa una forta baixada i a uns 150 metres hi ha una pedra gran, allí el camí es bifurca amb dos, agafarem el de l'esquerra que va als Cortins, el de la dreta l'agafarem de tornada, al costat d'aquest i ha un altre camí que fa baixada i se'n va tot girant cap el sud gairebé a coll d'Estenalles.

De seguida passem per la Bauma del Cortins, banda est del massís.


Voregem els Cortins per la banda est i li donem la volta per seguir la cara contrària, i ja tenim el pas obligat, que segons tenia entès, hi havia una escala de fusta molt malmesa, però vet aquí la meva sorpresa, que em trobo amb una via equipada a tot luxe amb corda, cable i graons-agafadors, moltes gràcies a la gent que es dedica a fer aquestes tasques, donen seguretat a la gent que vol gaudir de la muntanya.

Un cop passat aquest obstacle tenim una bona vista de La Falconera.

 

Més endavant ens trobem amb un altre repte aquest no és obligatori, hi ha una paret bastant vertical i dues cordes de roba per pujar-la, la nit abans ha plogut i la paret està molt relliscosa, optem per no fer-la i seguim vorejant els Cortins,  pugem un petit roquissar i ja som al primer esperó dels Cortins.


Tot seguit vam fer el segon esperó, el Ricard és una mica agosarat a l'hora d'escollir la millor via.


De tornada descaragolem el camí i a la cruïlla de la roca gran agafem el camí que voreja el Montcau i ens dirigim a les Roques de la Coca.

Els Cortins vistos des d'aquest camí
Ja es veuen les Roques de la Coca.

Seguim vorejant el Montcau i sortim a la cara est i al final arribem a Coll d'Eres. El Ricard em mira i em diu que no tinc..... per pujar a d'alt del Montcau i ja ens veus als dos picats pujant la muntanya a tota maneta.

 

Excursió de grans vistes i un pel exposada, però val la pena.

Arrivederci !!!