Les Coves de Mura i els Tolls del Torrent de la Fontfreda

Avui he sortit cap a Mura i he quedat amb en Joan Escoda "Per camins del Bages" i molt amablement s'ha ofert a ensenyar-me les Coves de Mura que antigament s'anomenaven les Mines.( Es necessiten les claus de la porta d'entrada per visitar-les). En el Centre d'Interpretació de Mura tots els dissabtes i diumenges a les 11:00 hores es fan sortides amb guia cap a les Coves.
   

Entrada de les Coves

El dia era humit i emboirat i a l'entrar al recinte el terra estava relliscós, un cop dins en Joan m'ha anat mostrant les diverses formacions calcàries a la roca, les poques formacions que s'han conservat ha estat per la seva grandària i pes.
   

Aquí tenim una columna que sol ser la unió d'una estalactita, formació que creix del sostre cap a terra i una estalagmita que creix de terra cap el sostre.
   

També hi han formacions que han crescut adossades a la pròpia paret.
   

D'altres formacions les han humanitzat i han estat batejades com...

  
La Verge

Sant Jordi i el Drac

Quan hem sortit de la Cova li he comentat que em feria gràcia anar als Tolls del Torrent de la Fontfreda i dit i fet hem tornat cap a Mura i un cop allí hem agafat el camí que surt de l'ermita de Sant Antoni de Padua enfilant ja el Torrent de la Fontfreda passada una estona ja arribem als Tolls.

Impressionant la vegetació d'aquest Torrent

Els Tolls amb la Bauma a l'esquerra

Canal de roca erosionada per l'aigua

Per cert, volent fer el viu, volia anar al final d'aquesta canal estreta per agafar un altre punt de vista i he relliscat i he ficat les dues potes al basal que es veu a la foto; Menys mal que estem a l'estiu, perquè si fos l'hivern hagués passat un mal rato fins que no hagués pogut assecar-me els peus, la pròxima vegada i sobre tot si hi ha més aigua ja portaré botes d'aigua i uns pantalons impermeables per poder fer el pinxo.

Ha estat un matí molt entretingut però el més important ha estat la companyia.
   

Les Fogueroses

Sembla un clàssic i una excursió de pa amb tomàquet, però per a mi no ho ha estat, els camins que començan al girar a l'esquerra de la Carena de Pagès son tots molt perdedors i m'he tingut que equivocar 3 o 4 vegades; Sempre parlo sota el meu poc coneixement de Sant Llorenç de Munt i de l'excursionisme en si. Soc un excursionista que ha descobert la natura fa 4 dies.
   

Per començar no hi havia forma humana de trobar la part alta de la Roca Encavalcada, em parava a l'esplanada i no era capaç de veure que baixant aquell roquissar despullat, una mica a ma esquerra, enllaçava amb un camí d'una forta baixada, fins que no vaig veure la primera fita semblava un mico nerviós pels camins donant voltes.
   

Les foticos clàssiques de la Roca Encavalcada i a tornar enrere per agafar un altre cop el camí direcció sud, torno a girar a l'esquerra i segueixo recta i em trobo amb un mirador espectacular però no puc tirar endavant, sempre amb positiu faig una foto des d'aquesta atalaia.
   

Segueixo llavors cap enrere però al cap de 10 minuts ja veig que m'estic acostant a les casetes del Bofí torno a tirar enrere, avants veig un bon encuadre i faig la foto a Roca Mur o la Maquina de Tren.
    

Arrivo a la mateixa atalaia i me’n adono que al girar a l'esquerra tenia que tornar a girar a l'esquerra per una canal ombrívola de forta pendent cap avall, tampoc es veu un camí gaire clar però al final el trobo a mà esquerra.
    

Planejo per aquest camí i veig per dalt la Roca Encavalcada.

Les Agulles de les Fogueroses, la petita al fons i la mitjana davant.

   

El Paller.

El Gegant me’l passo, no el veig tinc presa, estic més pendent del camí que no de les roques de dalt.
   

Començo a girar cap a la Canal del Llor (Finestrelles i Carena dels Emprius).

Confiat no agafo el camí que fa baixada, sinó que intento resseguir la paret esquerra que sembla que hi ha camí, a cada passa veig que aquest es va diluint però penso que tard o dora ja trobaré el camí de la canal, als deu minuts em veig enmig d’esbarzers amb sots i desnivells de terreny que dificulten molt el seguir endavant, m'he de seure i treure’m de sobre l’estrès que genera veure’t sense camí clar pel davant ni per darrere, la reflexió em dona forces per tirar enrere fins a torbar camí i llavors veig que tenia que tirar cap avall uns 3 minuts per envoltar la paret i llavors ja trobo el camí de la Canal del Llor.

Estic una mica esgotat d'anar amunt i avall i ple d’esgarrinxades, truco a casa dient que arribaré tard.