Avui he decidit fer el següent recorregut : Marquet de les Roques - Finestrelles - Carena dels Emprius - Roca Sereny - Castell de Pera - i finalitzo al Marquet de les Roques.
El Marquet de les Roques amb Finestrelles a sobre
Quina ha estat la meva sorpresa quan arribant als estacionaments del Marquet de les Roques (Final de la Vall d'Horta), veig cintes i corredors amb dorsals numerades i molta expectació, m'informen que es la 15a edició de "La Primera Marató de Muntanya de Catalunya"
http://www.maratocatalunya.cat/ i seguidament veig que part del recorregut que m'he marcat és per on passa la cursa, doncs molt bé, vaig a fer l'excursió ben acompanyat.
Un corredor de la Marató i també un company de feina.
Jimy estas mas fuerte que el vinagre !!!!!
Vaig direcció la Font del Llor, em desvio per un camí a la dreta, que enfila amb forta pujada, situat just al costat de les escales de pedra, llavors de quan en quan baixen corredors a tot drap, el terra està relliscós ja que hi ha molta roca i fa tot just un parell de dies que ha estat plovent intensament , veig com algun corredor rellisca i cau, es torna a aixecar i a corre, sembla ser que amb calent no notem la trompada.
Vistes per alguna clariana d'aquesta dura pujada i relliscosa baixada, sobretot si la fas corrent.
Canal del Llor
Roca Mur o la Maquina de Tren
Arribo al Collet del Llor o Finestrelles, giro a la dreta, sortint del bosc ja veig Finestrelles.
Algunes vistes des de la plana rocallosa d'aquesta formació; Una bona atalaia.
Cingles del Montcau
Canal del Llor
La Maquina de Tren i a la dreta es distingeix la silueta de La Morella
Arribo al Coll dels Emprius, a la dreta agafo un corriol que m'ha de portar a la base mateixa de Finestrelles, però el camí es desdibuixa i es converteix en una gimcana d'arbres caiguts, amb dificultat arribo a la punta de la formació, però abans d'arribar faig una foto des d'una finestra a la plana de Sant Llorenç de Savall.
Caminant pel cantonet
Arribo a la punta de la formació i veig el Marquet de les Roques i els estacionaments en miniatura.
Torno cap enrere i començo a pujar per la Carena dels Emprius em giro un moment i faig l'última 'fotico' a Finestrelles amb decoració de branques seques.
Al principi, degut a foc del 2003, la Carena dels Emprius té un aspecte una mica entre tenebrós i fantástic.
Segueixo per la carena i més endavant tinc vistes a Roca Sereny, sobresurt de la carena una espècie de cingle que s'anomena el Queixal Corcat, precisament perquè és vuit de dins i s'hi pot entrar dins, de fet mentre faig la foto hi ha gent inspeccionant-lo, si m'entretinc a fer el pinxo arribaré tard a dinar i pot ser una tarda molt llarga.
A sota Roca Sereny es pot distingir dos Masies la del mig és La Pregona i la del cantó dret és el Romeu.
Continuo per la carena que segueix recte cap el nord.
Miro cap enrere i el Montcau se m'ha convertit en una balena immensa, fa respecta.
Al tanto que va de canto, al final d'aquesta carena ha de sortir un camí a ma dreta i surt bastant abans d'arribar al final de la mateixa, a uns 50 metres; El camí s'endinsa en un bosc i s'ha d'anar a buscar una canal estreta que fa una bona baixada, és la baixada de la carena.
Foto de la carena al final de tot abans de girar cap a l'Est
Imatge de la carena arribant a Coll de Pregona
Feia un dia no massa asoleiat però d'una xafogor espantosa i no parava de suar em vaig veure un litre d'aigua a la primera hora de camí, sort en vaig tenir dels avituallaments de la cursa, perquè sinó hagués patit una set terrible. A l'Era Ventosa vaig demanar aigua, tot i que no formava part de la cursa, molt amablement me'n van donar.
Sembla que Roca Sereny sigui un turó totalment cònic, però vaig tenir una sorpresa, a la part nord hi ha com una especia de full d'espasa una mica escantonada, que li dona a aquest turó un caràcter especial.
Baixant el Turó ja diviso el Castell de Pera, em dona la impressió que tinc que girar a la dreta perquè la visió del castell m'ho fa entendre així, sort que per la cursa està tot senyalitzat en aquest tram, i segueixo direcció nord, passat un bosquet a ma dreta i un cop s'ha ben clarejat de vegetació, la senyalització de la cursa indica el gir a la dreta i efectivament el camí , com no podia ser d'un altre manera, era aquell.
A d'alt de tot el divisa la Roca del Castell de Pera
A dalt del Castell al costa el mur, el 'controlers' de la cursa i cintes de senyalització
La baixada del Castell és una mica compromesa, s'ha d'anar amb cura i més si vas corrent.
Un cop s'arriba a la pista s'ha d'anar a la dreta i a uns 20 metres es gira a ma esquerra per agafar la Carena de la Muntada, tot baixant la carena, tenint en ment l'hora, semblava pel ritme que portava que era un més dels participants.
Vaig arribar a la Masia de la Muntada i allí hi havia una altre avituallament de cursa, vaig començar a veure tants vasos d'aigua, que la gent que estava asseguda mirant-me es pensava que venia d'algun desert, donant les gràcies, em dirigeixo cap els aparcaments del Marquet de les Roques.
És una excursió per gaudir del paisatge.
