Començo des de Coll d'Estenalles, al costat de la barrera hi han unes escales de pedra les pujo i passo per unes terrasses entre alzines i pins sempre una mica arrambat al cantó esquerra i sempre pujant de terrassa en terrassa fins que em creuo amb un caminet, giro a la dreta i de seguida ja veig una clariana on se’m mostra el pla de Serrallonga i el Turó dels Ducs a ma esquerra, començo a baixar amb força direcció a la Falconera.
El camí tendeix a anar a la dreta i contacta amb la carretera en un revol una mica tancat que gira a la dreta, allà í hi han uns aparcaments, si un no vol caminar tant pot començar allà mateix. Un cop soc als estacionaments agafo el camí dels aparcaments que hi han uns pilons de pedra i vaig a la Sabatera, aquest turó és fàcil de pujar, per pujar a la Falconera es té que grimpar una mica, jo no ho he fet, suposo que l'edat et fa prendre precaucions, més si vas sol.
Torno a fer el camí a l'inrevés i torno als estacionaments, llavors agafo el camí ampla que fa baixada i cap el pujol de la Mata vaig. Arribo al Collet de la Sabatera, a la dreta m'en vaig al Pujol del Llobet, segueixo pel camí de l'esquerra que passa planer resseguint la carena, veient torrents per la banda esquerra i cingles pels costat dret, al final arribo a un petit bosquet tot misteriós i màgic que es diu "Sesta Foréstega" (les sestes eren indrets on descansaben els remats de bens a l'estiu, per protegir-los de la calor), entro una mica en aquest mon màgic i de seguida em trobo amb una cruïlla de camins, a ma dreta me’n vaig un altre cop al Pujol del Llobet, i segueixo pel camí que va una mica a l'esquerra .
La Sesta Foréstega
Cinc minuts més tard ja veig el Pujol de la Mata, vaig a pagar el deute de la sortida que vaig fer pel Torrent de la Fontfreda.
Faig el cim agafant-me en unes anelles convenientment instal•lades a les roques. Aquest pujol no és gaire alt però degut a que està rodejat de torrents de baixa altura i de grans carenes, sembla que estigui en un lloc inhòspit i poderós.
Les anelles a la roca