Camí de la Senyora i de la Font Soleia


El dissabte passat el Puma i jo vam fer el Camí de la Senyora des de la part alta del carrer Vista Alegre, un cop passada la canal d'inici del camí vam girar el revol de 180º i ja encaràvem la recta, que jo calculava que sortiria el camí de la senyora a ma dreta, però em vaig precipitar i el primer camí que vaig veure aquell vaig agafar i resulta que aquest camí portava a sobre el Morral de la Codoleda, un cop en el lloc ja veiem que teníem que tirar cap a l'altra banda de la muntanya i no anàvem bé, passava per allí un home que estava buscant espàrrecs amb un bon feix a la ma i ens va dir que el seguíssim que ens portaria al camí de la senyora, vaja quina sorpresa vaig tenir quan diu que el camí de la Font Soleia era el camí de la senyora, hem vaig emprenyar una mica i li vaig dir al Puma que no el seguis que aquell home mirava més a les herbes que no pas als camins.
    
Llavors varem decidir anar pel camí de la Font Soleia i agafar el de la Senyora més avall.
    
Les baumes del camí de la Font Soleia
    
La Castellassa de Can Torres i el Bolet des d'el camí de la Font Soleia.
 
El tigre a la Font Soleia
    
Vam tirar pel camí de la Font Soleia fins arribar davant de la Castellassa del Dalmau, llavors vam agafar el camí que travessa el de la Senyora i arriba el de les Maringes i vam pujar a la Castellassa.
     
El Puma a dalt de la castellassa del Dalmau
    
Després de pujar a la castellassa del Dalmau que té el seu "intrinculis", vam tornar a pujar fins arribar al Camí de la Senyora i per aquest vam tornar.
     
Pel Camí de la Senyora la Castellassa de Can Torres es veu gairebé a la mateixa alçada.

 
Després al sortir pel camí principal varem veure la fita del trencall del camí de la senyora i us puc assegurar que és espectacular deuen haver més de tres centes pedres fen una fita de metre i mig d'alçada.
     

El Castell de Pera

 
Dos cadells, un de Tigre i l'altre de Puma en les passadissos del Castell de Pera.


Excursió per la Vall d'Horta i com diuen sempre que hi ha un Monestir hi ha un Castell, el Monestir ha perdurat en els anys però el Castell no, la veritat per l'extensió contruida i el pla que hi ha a d'alt del turó, sembla una fortificació més que un veritable castell.

Davant del Castell hi ha una gran roca si t'enfiles fins d'alt veus tot el massis de la Mola des d'el Montcau fins al Monestir de la Mola.
    
El TIGRE pujant la roca.


A dalt de la roca amb estupendes vistes tenim al PUMA DE LA MOLA-OBAC.
     

La Castellassa del Dalmau

   
Fa cosa de 3 setmanes desprès de fer unes quantes rutes fàciles , Monjos, Soleia, Abella, Carena de Pagès, Canal de Santa Agnès, etc.. Se'm va ocórrer fer la ruta de les dues Castellases sortint de l'Ermita de les Arenes. Ruta : Ermita de les Arenes - Carena de l'Illa - Turó del Matallonga - Castellassa de Can Torres - Camí dels Maringes - Castellassa del Dalmau - Carena del Peiret i arribada a l'Ermita.
  

   
Vam arribar a la Castellassa de Can Torres i tot anava com la seda, però a l'hora d'agafar el Camí de les Maringes la cosa es va començar a torçar, aquest camí comença a ser una trampa mortal de bardisses, en principi per la llargada del camí i el seu desnivell ens pensavem estar en el trajecte uns 20 minuts i és van convertir en 40, la feinada que teníem amb saber on era el camí tot ple de vegetació i després apartant punxes aquí i allí.
   

    
Un cop davant de la Castellassa del Dalmau varem baixar fins el coll de la castellassa, la baixada és bastant pronunciada i vaig caure torçant-me la came d'una manera una mica lletxa però em vaig aixecar i vaig seguir endavant, ja amb una mica d'estrés per que em notava el genoll una mica tocat però encara estava calent, un cop sobreposat de la castanya vam pujar a dalt de la castellassa fen una bona grimpada una mica dificultosa, llavors un cop al cim vam anar a buscar la canal de baixada que esta a la banda dreta mirant cap a l'est, degut a que ja em començava a fer mal el genoll i a que aquesta canal des de dalt no saps ben bé on comença a causa de la seva verticalitat, ens vam començar a posar nerviosos el "Cunyi" i Jo i anant amunt i avall del cim de la castellassa ja no sabíem quina canal conduïa certérament a la base, un cop amb aquesta disjuntiva vam optar per tornar a baixar la castellassa per on l'haviem pujat i vam agafar la canal que va direcció Sud i bordeixa la castellassa per la seva zona Sud-Est i es nomena la Canal del Tro, un altra infern de bardisses i de desnivells a on no saps on agafar-te i jo amb el genoll "chunguito". Amb aquestes que amb l'embolic de bardisses i el seriós desnivell no se li ocorre al cunyat un altra cosa que enredar-se-li el peu amb unes bardisses i fotres de cap a lo "Rambo", ¡Cunyaaaaaaooooooo!.
    
    
Sortosament solament van ser alguns tallets i garrotadetes a l'esquena i al cap que es van arreglar amb una mica d'aigua i no donat-li gaire importància al fet. Al final del torrent vam trobar in camí que vorejava la castellassa per la banda sud i que està al costat de les Guineueres, pues sí nois, jo i el "Cunyi" baixant per la Carena del Peiret ja camí de l'Ermita anavem ven calentonets i dient tonteries varies.
    
A l'endemà estàvem jo amb la cama envenada i ven sucada amb voltaren pomada i ple d'antiinflamatoris i el cunyat ple de bonys al cap i una esquena una mica blavejada, avui encara em noto el genoll per mi que em vaig pinçar el menisc i el més bò del cas es que al caure vaig perdre unes ulleres que sempre porto per mirar el mapa i em van costar una pasta.
   

   
Ahir vaig tornar a la Castellassa del Dalmau però per l'altra banda (Oest) per veure la canal de baixada que no varem veure i fer-la de pujada, nois dec ser un cagamandurries però no hem vaig veure amb cord de pujar-la, primer perquè anava sol, segon perquè no vaig saber encarar bé la canal i tercer quan vaig veure realment per on podia atacar la canal ja estava cansat de intentar passar per llocs on s'acabava el camí i no vaig veura una fita que estava a l'altre cantó de on estava intentant pujar, però ja estava cansat i vaig optar per deixar-ho per un altra vegada.
   
La Castellassa del Dalmau venin de la Carena del Peiret

 Aquest és el camí que agafaré el pròxim dia que hi vaigi.