La Castellassa del Dalmau, pujada i bajada per la seva canal est


Avui em decideixo a tornar a intentar la pujada de la Castellassa del Dalmau per la canal est; Des de que vaig venir amb el meu cunyat pel camí de les meringes i no varem trobar la canal des de la part de dalt de la castellassa, que he intentat fer la canal atacant-la per baix unes 3 vegades i no he pogut accedir o veure l'entrada.


Avui és el cuart intent i ja m'he proposat seriosament aconseguir el repte; Quan vas darrera una persona que ja es coneix la zona i ja ha fet el trajecte, els petits trucs o giragonses que fa no li dones importància, però amb aquest cas ho hagués agraït molt.

He documentat la pujada amb diverses fotos que degut a la quantitat de vegetació i sobretot als esbarzers i a la dificultat de pujar, no son molt bones, però poden donar una lleugera idea de la pujada.


He començat com sempre des de l'ermita de les Arenes que la primavera i el dia l'han deixat molt bonica ; davant de l'ermita a uns 50 metres hi ha un camí que l'agafarem a mà dreta i de seguida ja enfila cap amunt, degut a la nevada han caigut varis arbres i el camí s'ha tornat una mica perdedor, però nosaltres sempre hem d'anar cap amunt direcció oest i si el camí es perd de seguida el tornem a trobar.

Aquest trajecte és una mica enrevessat ja que hi han varis camins que es creuen, un ha de saber en tot moment la direcció que està prenent, una brúixola o gps no va de més o un bon mapa, al tanto que hi han varies cruïlles que quasi es gira 180º.


Ja soc aquí un altre vegada i respiro fons i a l'atac !


Abans d'agafar el seu cantó est el camí gira a la dreta i en aquest moment es veu una canal que hi ha a la seva banda nord, canal que quan falten uns 30 metres per arribar a dalt no hi ha cap arbre per on agafar-te, la terra és molt tova i per acabar d'amanir la planta més abundant d'aquesta castellassa, els esbarzers, poblen copiosament l'últim tram.


El camí torça cap a la  l'est i ja sortim a buscar la canal amb una mica més d'altura, primer vaig per d'alt però vaig baixant pels punts més idonis, fins arribar al camí inferior.

Un cop a baix pujo la paret i vaig a buscar uns troncs, ja que davant d'ells i ha una fita, pujo per sobre d'ells i amb penes i treballs arribo al final dels mateixos però hi ha una barrera d'esbarzers que no puc passar, tot i que ho intento amb totes les meves forces, tiro una mica enrera dels troncs i a banda dreta veig un petit forat entre tantes punxes i m'hi fico, amb penes i treballs arribo a la paret final i ja puc veure la canal però he de passar un passadís estret, el passo ben arrambat a la paret i finalment ja soc a la canal.



Començo a pujar la canal i he de dir que més que ajudar-se un amb les alzines, un té que gairebé escalar agafant-se a elles.


En un tram de la pujada, degut a la fondària de la canal i a la quantitat de vegetació punxeguda que hi a, s'ha de sortir de la canal uns 15 o 20 metres ( estar marcat amb una fita ), pujar per un roquissar un pel exposat, tornant un altre cop a la canal i finalment ja soc d'alt, repte aconseguit.


He fet unes quantes fotos del lloc, per mostrar per on s'agafa la canal des de dalt.

La petita esplanada rocallosa de la dreta és el principi de la canal

Primer s'ha de veure un roquissar que fa pendent a mà dreta mirant el nord

Quan he estat a d'alt he pensat tornar per la canal del Tro i després pel camí de Guineueres, però renois ja que l'he pujat l'he de baixar i així ha estat, en alguns trams semblava que feia barranquisme en ves d'aigua era fang, he passat per un lloc que hi ha una arrel d'alzina que és clau per poder pujar i baixar la canal, crec que no estaria malament que algú poses una mica en condicions aquesta canal, ja que pel mapa està marcada com a camí i més que un camí sembla un repte ; De tota manera per un senderista com jo haver pujat i baixat aquesta canal ja és tota una gesta montanyenca.

Repte aconseguit  !!                     

Les casetes del Bofí

  
Aquesta bauma i cova està en un sector del Parc que sempre se'm resisteix, és la banda est del massís, de fet tots els camins i caminets que envolten la Carena de Pagès, tan és que siguin de l'est com de l'oest tots son prou perdedors.
  
Deixo el cotxe als aparcament de Coll d'Estenalles i enfilo pel camí asfaltat fins arribar a veure el Montcau, el vorejo pel camí ampla fins arribar a Coll d'Eres, esplanada de grans alzinars, segueixo direcció sud per la Carena de Pagès i tira que tira pel camí fins arribar a la cruïlla; Per banda esquerra el camí ample ens porta al Pla de les Pinasses i un d'estretet que comença més a l'esquerra és el que va a la Font Flàvia, caminet que voreja la canal del mateix nom però en un sol mot.

Arribem a la font Flàvia i li faig la foto de rigor, en aquest indret ombrívol no m'han sortit mai bé les fotos d'aquesta font.
  
      
Seguim vorejant la canal de la fontflàvia i s'arriba a una roca a la nostre dreta que el camí l'envolta i ens obliga a abandonar la direcció de la canal i a dirigint-se cap els Òbits, en aquest punt surt un caminet a mà esquerra que fa baixada  i que ens portaria directes a les cassetes del Bofí, però ja l'agafarem de tornada i ens dirigim als Òbits.



Un cop visitades les cavitats girem cua i tornem a resseguir el camí que hem fet abans, de seguida ens trovem amb un camí que surt a mà dreta amb suau baixada i a uns deu minuts ja veiem l'avenc del Daví a ma esquerra, la seva entrada sembla que ens engoleixi.


Passat l'avenc ve una baixada a ma esquerra que ens porta al final de la canal de la fontflàvia, travessem la canal i hi ha una cruïlla de camins, el que puja direcció nord va la les Fogueroses i el de la dreta, direcció est, va a la Morella, agafem aquest, entrem en un bosquet i al sortir del mateix, Al Loro ! tenim que girar a mà dreta per un roquissar, camí que baixa amb força i que va a buscar el final de la canal de la fontflàvia i el principi de la canal de la Morella i finalment trobem la bauma.



El que ens va sorprendre d'aquesta bauma obrada és lo preparada que està per fer trobades i àpats, taula de fusta, cadires, graelles, troncs, oli i liquid inflamable per fer foc, Extraordinari !!! per a la gent que viu la muntanya intensament, tenint cura de que aquests llocs estiguin en condicions.

També el que no m'esperava era que hi hagués una cova em tota regla, la cova de les casetes del Bofí, d'uns 100 m2.    

Per fer el trajecte complert, he necessitat dos sortides, ja que entre que m'equivoco per un camí, vaig per l'altre i demés provatures i a més a més el poc temps de que disposo, he de renunciar a la meta proposada i deixar-ho pel pròxim dia. El dia que provo més camins i reptes és quan vaig sol, si vaig amb el Ricard, no puc equivocar-me perquè llavors passo d'explorador a "cagamandúrries".

Tornem pujant pel costat de la canal de la fontflàvia una pujada per fer quàdriceps.


Adéu-siau

Raquetes de neu a l'estació de Tuxent - La Vansa


El meu company en Ricard em va portar a fer una volta amb raquetes de neu a l'estació d'esquí de fons de Tuxent-La Vansa, la veritat que va ser una sortida molt maca i els recorreguts tan de raquetes de neu com d'esquí de fons estaven molt ben marcats.


El camí que varem fer és el que va de l'estació a la barraca de Sangonelles.

Per prendre contacte amb les raquetes és un trajecte molt adecuat.

En Ricard un tio molt trempat

Aquest és el tonto que escriu aquesta pàgina i al fons hi ha el refugi de la Vansa

Per anar per la Mola a donar una volta l'equip no és molt important però quan ens posem a 2000 metres en el mes de febrer la cosa ja es posa seria, s'ha d'anar amb un calçat de bota completament impermeable i si pot ser transpirable millor, entre la bota i el genoll s'ha d'anar amb una prenda impermeable, ja que encara que es porten raquetes, hi han trams de camí, que si és neu verge ens podem enfonsar fins a mitja cama.

Arribant a la barraca de Sangonelles

El meu amic Ricard

Un cop arribats a la barraca varem descansar, gaudint d'un dia de sol però no pas de calor; Jo, la veritat sigui dita i ben entesa, vaig estar una mica incòmode, ja que les prendes que portava no eren transpirables i al fer esport a la muntanya la suor i el vent son una combinació desagradable ja que, quan pares i fa vent, et geles.



Un cop descansats ja vem girar cua i cap a l'estació de Tuxent falta gent.