La Falconera i el Pujol de la Mata


Començo des de Coll d'Estenalles, al costat de la barrera hi han unes escales de pedra les pujo i passo per unes terrasses entre alzines i pins sempre una mica arrambat al cantó esquerra i sempre pujant de terrassa en terrassa fins que em creuo amb un caminet, giro a la dreta i de seguida ja veig una clariana on se’m mostra el pla de Serrallonga i el Turó dels Ducs a ma esquerra, començo a baixar amb força direcció a la Falconera.
   

El camí tendeix a anar a la dreta i contacta amb la carretera en un revol una mica tancat que gira a la dreta, allà í hi han uns aparcaments, si un no vol caminar tant pot començar allà mateix. Un cop soc als estacionaments agafo el camí dels aparcaments que hi han uns pilons de pedra i vaig a la Sabatera, aquest turó és fàcil de pujar, per pujar a la Falconera es té que grimpar una mica, jo no ho he fet, suposo que l'edat et fa prendre precaucions, més si vas sol.
   

Torno a fer el camí a l'inrevés i torno als estacionaments, llavors agafo el camí ampla que fa baixada i cap el pujol de la Mata vaig. Arribo al Collet de la Sabatera, a la dreta m'en vaig al Pujol del Llobet, segueixo pel camí de l'esquerra que passa planer resseguint la carena, veient torrents per la banda esquerra i cingles pels costat dret, al final arribo a un petit bosquet tot misteriós i màgic que es diu "Sesta Foréstega" (les sestes eren indrets on descansaben els remats de bens a l'estiu, per protegir-los de la calor), entro una mica en aquest mon màgic i de seguida em trobo amb una cruïlla de camins, a ma dreta me’n vaig un altre cop al Pujol del Llobet, i segueixo pel camí que va una mica a l'esquerra .
   
La Sesta Foréstega

Cinc minuts més tard ja veig el Pujol de la Mata, vaig a pagar el deute de la sortida que vaig fer pel Torrent de la Fontfreda.
   

Faig el cim agafant-me en unes anelles convenientment instal•lades a les roques. Aquest pujol no és gaire alt però degut a que està rodejat de torrents de baixa altura i de grans carenes, sembla que estigui en un lloc inhòspit i poderós.
   
Les anelles a la roca

                                  El Montcau des d'el cim                                

El Torrent de la Fontfreda des del cim

M'estic una bona estona en el cim gaudin de les vistes i faig la tornada pensant que ha estat una excursió molt bonica, m'ha faltat fer el Pujol del Llobet, un altre dia amb més temps faré 'el completo' .

Pujada a la Mola amb el Manel que ja es jubila


Tantes estones a la feina i tornades cap a casa caminant i comentant coses del treball; Ara les tornades cap a casa es tornen extranyes i he de pensar que a la vida tot canvia i tot té un curs.

En les meves converses a la tornada de la feina sempre li donava la palliça amb les meves excursions a la Mola i els seus voltants, ell sempre deia que quan es jubilés hi aniriem, i dit i fet, que amb d'altres companys de feina varem enfilar cap a la Mola, era la primera vegada que hi pujava ell i la seva dona, no les tenien totes per arribar a dalt, però més ràpit o més a poc a poc amb voluntat tothom hi arriba.


A l'arribar a dalt el Manel i jo vam entrar al restaurant, quan el Manel va veure els suculents esmorzars que servien, li van venir ganes de tirar l'entrepà per la finestra, però anavem amb grup i tothom ja se l'estava menjant en una esplanada.

Sort amb el camí que se't obre ara.