Pujada a la Mola amb el Manel que ja es jubila


Tantes estones a la feina i tornades cap a casa caminant i comentant coses del treball; Ara les tornades cap a casa es tornen extranyes i he de pensar que a la vida tot canvia i tot té un curs.

En les meves converses a la tornada de la feina sempre li donava la palliça amb les meves excursions a la Mola i els seus voltants, ell sempre deia que quan es jubilés hi aniriem, i dit i fet, que amb d'altres companys de feina varem enfilar cap a la Mola, era la primera vegada que hi pujava ell i la seva dona, no les tenien totes per arribar a dalt, però més ràpit o més a poc a poc amb voluntat tothom hi arriba.


A l'arribar a dalt el Manel i jo vam entrar al restaurant, quan el Manel va veure els suculents esmorzars que servien, li van venir ganes de tirar l'entrepà per la finestra, però anavem amb grup i tothom ja se l'estava menjant en una esplanada.

Sort amb el camí que se't obre ara.