La Canal Fonda i la Canal del Boc

Extraordinàries i selvàtiques canals enmig de turons i al·lucinants vistes al massís.

La sortida per aquesta excursió es fa des de l'aparcament de l'Ermita de les Arenes, no fa falta pujar a l'Ermita, pugem els primers graons i tirem recte fins a sortir a la Riera Seca, girant a l'esquerra. Hem d'anar per aquesta riera de 25 a 30 minuts i finalment ens troben amb una cruïlla de 4 camins, el que ens a surt per darrera és el camí particular asfaltat que ve de la carretera (revolt tancat), pel camí de la dreta anem a la Masia del Davi , el recte és camí asfaltat que ens portarà a la Masia del Dalmau i el camí que ens a surt a mà esquerra va a Riera del Dalmau, agafarem aquest últim .


De seguida veiem que entrem en una altre riera i en 5 o 10 minuts ens tindrem que desviar a la dreta per un camí prou ampla que comença a pujar, passarem de 10 a 15 minuts pujant.

Unes vistes impressionants a la vora de la Pinassa del Dalmau

Quan finalitza la pujada ens a sortirà un camí per darrera. Anem amb compte !!!!!, seguim recte, però en 50 o 100 metres hem de veure una fita de pedres que ens indicara un camí de forta pujada a mà dreta.


Part 1 verd i blau.

En el primer trajecte no varem agafar el trencall a ma dreta i vam seguir pel camí planer mes endavant ens vam adonar que anàvem pel camí que ens portaria a la Canal de Santa Agnès, llavors varem decidir seguir per aquest camí i fer la canal del Boc i la canal Fonda des de dalt de la carena de Pagès, de baixada.

El camí passa pel costat de la Bauma del Bord que en l'actualitat hi viu un home, que ja l'havia vist fa un any quan vaig fer aquesta canal, pugem la forta i llarga pujada de la canal i arribem al Morral de Drag, llavors girem a dreta per la Carena de Pagès i a uns 10 minuts ens ha surt un camí a ma dreta i un altre a ma  esquerra, els dos poc visibles, girem per el de la dreta, el camí es dibuixa i desdibuixa a cada passa, però arribem més o menys al començament de la canal del Boc, em sap molt de greu no haver fet un reportatge gràfic però el petit estrès de veure que no tens clar el camí, fa que no et vingui de gust treure la càmera.

Un com em agafat aquesta canal passem pel costat del l'imponent Turó del Cabrit, la baixada cada cop es far més dreta i relliscosa, la cosa es complica més quan comencem a endinsant-se en una zona de verdaderes teranyines de bardisses, sense donant-se'n compte estem abandonat les parets de l'esquerra ( error ) i ens acostem a les parets de la dreta que son les parets del Turó del Boc, el tenim tan a la vora, que ni el veiem. Per tot arreu veiem fites de pedres agrupades i entre mig de les bardisses i de la forta baixada anem a parar a una altre camí agafant una variant que connecta amb un camí que ve del l'ermita de Santa Agnès, quan els arbres ens deixen veure una mica l'entorn, ens donem compte que ens hem desviat de la canal i que anem direcció sud i no direcció nord-est.

Ens sentem, ens eixuguem la suor, bebem una mica i comentem el que hem de fer, la veritat és que no ens fa gaire gràcia pujar un altre cop per anar a buscar la canal, estar el panorama ple de bardisses i no coneixem el camí,  optem per agafar aquest corriol que fa baixada i que va en direcció sud, pensem que connectarà amb el camí que ve de la canal de Santa Agnès, però la cosa es torna a complicar i entre les bardisses i l'estrès que portem a sobre, ens trobem un altre cop fora de camí; Tenim un Torrent que fa baixada a la nostra esquerra, jo mirant el mapa crec que és el Torrent del Trull, finalment ens decidim a baixar-lo per connectar amb el camí de més avall.

Si abans hi havien bardisses, torrent avall aquestes es convertient en verdaderes teranyines, baixar 50 metres ens ocupava 10 minuts apartant fils i més filaments de bardisses, tardem 40 minuts aproximadament en recorre la distància que ens a separava del camí que ve de la canal de Santa Agnès, respirem profundament ,ens parem per beure aigua i calmant-se del petit neguit que hem passat i tirem tranquilament pel camí, que més que un camí ens a sembla una autopista, finalment arribem al cotxe molt cansats per l'esforç i els nervis patits.


Arribo a casa ple d'esgarrinxades, una toca a l'altra dels braços a les cames fins i tot a la cara, justament aquest dia m'havia vestit amb pantalons curts i samarreta de màniga curta ben prima, la vestimenta d'un dia d'estiu, qui m'havia de dir que passaria per aquests llocs.


Part 2 verd i vermell.

Passats uns dies surto a fer el mateix trajecte aquest cop vaig sol amb la brújula, mapa en ma i sense descuidar el reportatge fotogràfic, avui porto la idea d'anar a inspeccionar la zona.

El trajecte de color verd és el mateix amb una petita variant i quan finalitza la pujada ens a surt un camí per darrera. Anem amb compte !!!!!, seguim recte, però en 50 o 100 metres hem de veure una fita de pedres que ens indicara un camí de forta pujada a mà dreta.

L'estic pujant i en un moment se m'obre un aparador fantàstic del Turó de les 9 cabres a ma dreta, el Turó del Cabrit i la Canal del Boc més a l'esquerra i es veu una mica el morral del Drac gairebé sotin-se de la foto a l'esquerra.
   

Vista de la Canal de Santa Agnès i el Morral del Drac amb el Turó del Cabrit a ma dreta
   

El Turó del Òbits davant del Turó de les 9 cabres
    

Al final de la potent pujada enllaço amb el camí de dalt girant a ma esquerra, allà tinc un bon mirador a la Morella.
   

Ara ja estic arribant a l'inici de la canal Fonda amb el Turó de les 9 cabres a ma esquerra.
   

I vull pujar a la Cadireta per fer unes fotos ben assegut.

La Cadireta un cop ja l'he passada


Unes fotos impressionats des de dalt de la Cadireta.

La canal Fonda, turo de les 9 Cabres esquerra, turó dels Óbits dreta  


La Morella

Fetes les fotos, baixo de la Cadireta i ja començo a endinsar-me a la canal.


I ja soc dins.

Ja estic a la meitat i la vegetació cada cop es fa més densa comença a haver algunes bardisses però de moment no son cap problema.


Aquí la cosa es complica, he d'anar per un caminet de forta pujada a mà dreta, però la nit abans ha plogut, el contacte amb tanta vegetació m'està deixant xop, el camí s'enfila i rellisco pel fang. Prou !!! m'he de dir tot sol amb veu alta; No veus que vas sol !!! 

Impressionant vegetació punxeguda 

He de tornar a aquest lloc però amb anorac , guants, pantalons impermeables i amb el Ricard que jo sé que li agraden aquests reptes.

Ja de tornada aprofito la vista de la castellassa del Dalmau per la seva cara nord. 

Em queda pendent la.............

Part 3 verd , vermell i groc.

2 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

Crec que si vols tornar per aquesta zona, necessitaràs un”kid” de jardiner amb tisores de podar i ben protegit ja que es veu molt embrossat. Realment es veu un lloc ben inhòspit.

Joan Bellsolà ha dit...

Estic mirant un matxet, però el que em van ensenyar tenia 60 cm de fulla, una exageració, m'he de mirar fulles de com a màxim tinguin 25 cm., que em tregui d'algun apuro, no que sigui un perill per mi mateix.

Salutacions Pere !!!