Avui em decideixo a tornar a intentar la pujada de la Castellassa del Dalmau per la canal est; Des de que vaig venir amb el meu cunyat pel camí de les meringes i no varem trobar la canal des de la part de dalt de la castellassa, que he intentat fer la canal atacant-la per baix unes 3 vegades i no he pogut accedir o veure l'entrada.
Avui és el cuart intent i ja m'he proposat seriosament aconseguir el repte; Quan vas darrera una persona que ja es coneix la zona i ja ha fet el trajecte, els petits trucs o giragonses que fa no li dones importància, però amb aquest cas ho hagués agraït molt.
He documentat la pujada amb diverses fotos que degut a la quantitat de vegetació i sobretot als esbarzers i a la dificultat de pujar, no son molt bones, però poden donar una lleugera idea de la pujada.
He començat com sempre des de l'ermita de les Arenes que la primavera i el dia l'han deixat molt bonica ; davant de l'ermita a uns 50 metres hi ha un camí que l'agafarem a mà dreta i de seguida ja enfila cap amunt, degut a la nevada han caigut varis arbres i el camí s'ha tornat una mica perdedor, però nosaltres sempre hem d'anar cap amunt direcció oest i si el camí es perd de seguida el tornem a trobar.
Aquest trajecte és una mica enrevessat ja que hi han varis camins que es creuen, un ha de saber en tot moment la direcció que està prenent, una brúixola o gps no va de més o un bon mapa, al tanto que hi han varies cruïlles que quasi es gira 180º.
Ja soc aquí un altre vegada i respiro fons i a l'atac !
Abans d'agafar el seu cantó est el camí gira a la dreta i en aquest moment es veu una canal que hi ha a la seva banda nord, canal que quan falten uns 30 metres per arribar a dalt no hi ha cap arbre per on agafar-te, la terra és molt tova i per acabar d'amanir la planta més abundant d'aquesta castellassa, els esbarzers, poblen copiosament l'últim tram.
Un cop a baix pujo la paret i vaig a buscar uns troncs, ja que davant d'ells i ha una fita, pujo per sobre d'ells i amb penes i treballs arribo al final dels mateixos però hi ha una barrera d'esbarzers que no puc passar, tot i que ho intento amb totes les meves forces, tiro una mica enrera dels troncs i a banda dreta veig un petit forat entre tantes punxes i m'hi fico, amb penes i treballs arribo a la paret final i ja puc veure la canal però he de passar un passadís estret, el passo ben arrambat a la paret i finalment ja soc a la canal.
El camí torça cap a la l'est i ja sortim a buscar la canal amb una mica més d'altura, primer vaig per d'alt però vaig baixant pels punts més idonis, fins arribar al camí inferior.
Un cop a baix pujo la paret i vaig a buscar uns troncs, ja que davant d'ells i ha una fita, pujo per sobre d'ells i amb penes i treballs arribo al final dels mateixos però hi ha una barrera d'esbarzers que no puc passar, tot i que ho intento amb totes les meves forces, tiro una mica enrera dels troncs i a banda dreta veig un petit forat entre tantes punxes i m'hi fico, amb penes i treballs arribo a la paret final i ja puc veure la canal però he de passar un passadís estret, el passo ben arrambat a la paret i finalment ja soc a la canal.
Començo a pujar la canal i he de dir que més que ajudar-se un amb les alzines, un té que gairebé escalar agafant-se a elles.
En un tram de la pujada, degut a la fondària de la canal i a la quantitat de vegetació punxeguda que hi a, s'ha de sortir de la canal uns 15 o 20 metres ( estar marcat amb una fita ), pujar per un roquissar un pel exposat, tornant un altre cop a la canal i finalment ja soc d'alt, repte aconseguit.
He fet unes quantes fotos del lloc, per mostrar per on s'agafa la canal des de dalt.
La petita esplanada rocallosa de la dreta és el principi de la canal
Primer s'ha de veure un roquissar que fa pendent a mà dreta mirant el nord
Quan he estat a d'alt he pensat tornar per la canal del Tro i després pel camí de Guineueres, però renois ja que l'he pujat l'he de baixar i així ha estat, en alguns trams semblava que feia barranquisme en ves d'aigua era fang, he passat per un lloc que hi ha una arrel d'alzina que és clau per poder pujar i baixar la canal, crec que no estaria malament que algú poses una mica en condicions aquesta canal, ja que pel mapa està marcada com a camí i més que un camí sembla un repte ; De tota manera per un senderista com jo haver pujat i baixat aquesta canal ja és tota una gesta montanyenca.
Repte aconseguit !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada