Feia temps que volia fer aquesta excursió però els trams una mica exposats i alguna via una mica dificultosa m'havien frenat, però avui m'he decidit amb el recolzament del meu amic Ricard.
A Coll d'Estenalles deixem el cotxe i anem pel camí asfaltat que puja amb força, arribem al final de la pujada i ens dirigim cap a l'esquerra com si anéssim a pujar el Montcau i tot seguit a mà esquerra ens a surt un caminet estret que voreja la muntanya per la seva banda oest, caminet que agafem i caminem amb pas segur i vigilant, el camí és un pel exposat però planer.
Resseguim la paret oest del Montcau fins arribar al Coll Sec, lloc de connexió entre el massís dels Cortins i el Montcau, unes fotos dels Mossegues des d'aquest coll.
Passat aquest coll el camí fa una forta baixada i a uns 150 metres hi ha una pedra gran, allí el camí es bifurca amb dos, agafarem el de l'esquerra que va als Cortins, el de la dreta l'agafarem de tornada, al costat d'aquest i ha un altre camí que fa baixada i se'n va tot girant cap el sud gairebé a coll d'Estenalles.
De seguida passem per la Bauma del Cortins, banda est del massís.
Voregem els Cortins per la banda est i li donem la volta per seguir la cara contrària, i ja tenim el pas obligat, que segons tenia entès, hi havia una escala de fusta molt malmesa, però vet aquí la meva sorpresa, que em trobo amb una via equipada a tot luxe amb corda, cable i graons-agafadors, moltes gràcies a la gent que es dedica a fer aquestes tasques, donen seguretat a la gent que vol gaudir de la muntanya.
Un cop passat aquest obstacle tenim una bona vista de La Falconera.
Més endavant ens trobem amb un altre repte aquest no és obligatori, hi ha una paret bastant vertical i dues cordes de roba per pujar-la, la nit abans ha plogut i la paret està molt relliscosa, optem per no fer-la i seguim vorejant els Cortins, pugem un petit roquissar i ja som al primer esperó dels Cortins.
Tot seguit vam fer el segon esperó, el Ricard és una mica agosarat a l'hora d'escollir la millor via.
De tornada descaragolem el camí i a la cruïlla de la roca gran agafem el camí que voreja el Montcau i ens dirigim a les Roques de la Coca.
Els Cortins vistos des d'aquest camí
Ja es veuen les Roques de la Coca.
Seguim vorejant el Montcau i sortim a la cara est i al final arribem a Coll d'Eres. El Ricard em mira i em diu que no tinc..... per pujar a d'alt del Montcau i ja ens veus als dos picats pujant la muntanya a tota maneta.
Excursió de grans vistes i un pel exposada, però val la pena.
Arrivederci !!!
6 comentaris:
Amic Joan,
Un gran reportatge, si senyor.
Petons i abraçades.
Com ja et vaig explicar, el dia que ens varem veure, no soc molt amant d'anar per camins gaire exposats, però hi han excursions que s'han de fer i aquesta és una d'elles.
Molt boniques les excursions que expliques.
El Moncau i el seu entorn és un lloc que el tinc relativament a prop de casa i en canvi per a mi és força desconegut.
Gràcies pel teu treball en el bloc.
Pere
Gràcies Pere,
De quan en quan encoratja molt que et facin aquets comentaris, tinc aquesta afició de fer petites excursions i després les comento, passo una estona agradable entre una cosa i l'altre.
Moltes gràcies per la informació. Jo faré aquesta excursió el dissabte i tinc una mica de por per què ho paso una mica mal·lament en llocs exposats i equipats. Però és una excursió que em crida molt l'atenció. La faré amb un grup de muntanya. He entrat a Internet per veure fotos e informar-me sobre aquesta excursió i m'he trobat amb el teu blog. Moltíssimes gràcies per la info.
Atenció amb la paret vertical i les cintes de roba ..ja no hi són i la capella del cim tampoc!
Publica un comentari a l'entrada