Les Fogueroses

Sembla un clàssic i una excursió de pa amb tomàquet, però per a mi no ho ha estat, els camins que començan al girar a l'esquerra de la Carena de Pagès son tots molt perdedors i m'he tingut que equivocar 3 o 4 vegades; Sempre parlo sota el meu poc coneixement de Sant Llorenç de Munt i de l'excursionisme en si. Soc un excursionista que ha descobert la natura fa 4 dies.
   

Per començar no hi havia forma humana de trobar la part alta de la Roca Encavalcada, em parava a l'esplanada i no era capaç de veure que baixant aquell roquissar despullat, una mica a ma esquerra, enllaçava amb un camí d'una forta baixada, fins que no vaig veure la primera fita semblava un mico nerviós pels camins donant voltes.
   

Les foticos clàssiques de la Roca Encavalcada i a tornar enrere per agafar un altre cop el camí direcció sud, torno a girar a l'esquerra i segueixo recta i em trobo amb un mirador espectacular però no puc tirar endavant, sempre amb positiu faig una foto des d'aquesta atalaia.
   

Segueixo llavors cap enrere però al cap de 10 minuts ja veig que m'estic acostant a les casetes del Bofí torno a tirar enrere, avants veig un bon encuadre i faig la foto a Roca Mur o la Maquina de Tren.
    

Arrivo a la mateixa atalaia i me’n adono que al girar a l'esquerra tenia que tornar a girar a l'esquerra per una canal ombrívola de forta pendent cap avall, tampoc es veu un camí gaire clar però al final el trobo a mà esquerra.
    

Planejo per aquest camí i veig per dalt la Roca Encavalcada.

Les Agulles de les Fogueroses, la petita al fons i la mitjana davant.

   

El Paller.

El Gegant me’l passo, no el veig tinc presa, estic més pendent del camí que no de les roques de dalt.
   

Començo a girar cap a la Canal del Llor (Finestrelles i Carena dels Emprius).

Confiat no agafo el camí que fa baixada, sinó que intento resseguir la paret esquerra que sembla que hi ha camí, a cada passa veig que aquest es va diluint però penso que tard o dora ja trobaré el camí de la canal, als deu minuts em veig enmig d’esbarzers amb sots i desnivells de terreny que dificulten molt el seguir endavant, m'he de seure i treure’m de sobre l’estrès que genera veure’t sense camí clar pel davant ni per darrere, la reflexió em dona forces per tirar enrere fins a torbar camí i llavors veig que tenia que tirar cap avall uns 3 minuts per envoltar la paret i llavors ja trobo el camí de la Canal del Llor.

Estic una mica esgotat d'anar amunt i avall i ple d’esgarrinxades, truco a casa dient que arribaré tard.