La Castellassa del Dalmau

   
Fa cosa de 3 setmanes desprès de fer unes quantes rutes fàciles , Monjos, Soleia, Abella, Carena de Pagès, Canal de Santa Agnès, etc.. Se'm va ocórrer fer la ruta de les dues Castellases sortint de l'Ermita de les Arenes. Ruta : Ermita de les Arenes - Carena de l'Illa - Turó del Matallonga - Castellassa de Can Torres - Camí dels Maringes - Castellassa del Dalmau - Carena del Peiret i arribada a l'Ermita.
  

   

Vam arribar a la Castellassa de Can Torres i tot anava com la seda, però a l'hora d'agafar el Camí de les Maringes la cosa es va començar a torçar, aquest camí comença a ser una trampa mortal de bardisses, en principi per la llargada del camí i el seu desnivell ens pensavem estar en el trajecte uns 20 minuts i és van convertir en 40, la feinada que teníem amb saber on era el camí tot ple de vegetació i després apartant punxes aquí i allí.
   

    

Un cop davant de la Castellassa del Dalmau varem baixar fins el coll de la castellassa, la baixada és bastant pronunciada i vaig caure torçant-me la came d'una manera una mica lletxa però em vaig aixecar i vaig seguir endavant, ja amb una mica d'estrés per que em notava el genoll una mica tocat però encara estava calent, un cop sobreposat de la castanya vam pujar a dalt de la castellassa fen una bona grimpada una mica dificultosa, llavors un cop al cim vam anar a buscar la canal de baixada que esta a la banda dreta mirant cap a l'est, degut a que ja em començava a fer mal el genoll i a que aquesta canal des de dalt no saps ben bé on comença a causa de la seva verticalitat, ens vam començar a posar nerviosos el "Cunyi" i Jo i anant amunt i avall del cim de la castellassa ja no sabíem quina canal conduïa certérament a la base, un cop amb aquesta disjuntiva vam optar per tornar a baixar la castellassa per on l'haviem pujat i vam agafar la canal que va direcció Sud i bordeixa la castellassa per la seva zona Sud-Est i es nomena la Canal del Tro, un altra infern de bardisses i de desnivells a on no saps on agafar-te i jo amb el genoll "chunguito". Amb aquestes que amb l'embolic de bardisses i el seriós desnivell no se li ocorre al cunyat un altra cosa que enredar-se-li el peu amb unes bardisses i fotres de cap a lo "Rambo", ¡Cunyaaaaaaooooooo!.
    

    
Sortosament solament van ser alguns tallets i garrotadetes a l'esquena i al cap que es van arreglar amb una mica d'aigua i no donat-li gaire importància al fet. Al final del torrent vam trobar in camí que vorejava la castellassa per la banda sud i que està al costat de les Guineueres, pues sí nois, jo i el "Cunyi" baixant per la Carena del Peiret ja camí de l'Ermita anavem ven calentonets i dient tonteries varies.
    
A l'endemà estàvem jo amb la cama envenada i ven sucada amb voltaren pomada i ple d'antiinflamatoris i el cunyat ple de bonys al cap i una esquena una mica blavejada, avui encara em noto el genoll per mi que em vaig pinçar el menisc i el més bò del cas es que al caure vaig perdre unes ulleres que sempre porto per mirar el mapa i em van costar una pasta.
   

   

Ahir vaig tornar a la Castellassa del Dalmau però per l'altra banda (Oest) per veure la canal de baixada que no varem veure i fer-la de pujada, nois dec ser un cagamandurries però no hem vaig veure amb cord de pujar-la, primer perquè anava sol, segon perquè no vaig saber encarar bé la canal i tercer quan vaig veure realment per on podia atacar la canal ja estava cansat de intentar passar per llocs on s'acabava el camí i no vaig veura una fita que estava a l'altre cantó de on estava intentant pujar, però ja estava cansat i vaig optar per deixar-ho per un altra vegada.

   

La Castellassa del Dalmau venin de la Carena del Peiret

 Aquest és el camí que agafaré el pròxim dia que hi vaigi.