La Castellassa de Can Torres i la canal de l'Elefant

Avui hi ha calçotada i he de fer gana, surto tard com sempre i he d'anar una mica per feina, ja que tinc dinar familiar. He pensat d'anar a la Castellassa de Can Torres i pujar la canal de l'Elefant ( En altres mapes surt com a canal Gentil, jo prefereixo dir-li de l'Elefant perquè queda més peliculero. ) fins al camí de la Senyora, llavors tirarem enrrera i cap el restaurant

Surto des de l'Ermita de les Arenes, aparcament que hi ha a la carretera de Castellar a Sant Llorenç de Munt, a l'esquerra,  es puja per un camí fins l'Ermita a on s'agafa el camí que surt a mà esquerra  i va a parar al  Torrent del Matalonga allà hi han varis camins que pujen fins la Carena de l'Illa, es pot agafar un dels camins, torrent avall a ma dreta, o bé tirar cap amunt i agafar la pista que ens ha surt a mà esquerra, aquesta pista ens porta amb forta pujada cap a la carena però amb més suavitat.

Un cop som a la carena no pararem de pujar, i en algún replà ja podrem veure el massís de Sant Llorenç de Munt amb tota la seva extensió, avuí no era un bon dia per fer-li fotos, a banda, amb la meva càmara fotogràfica de pa amb tomaquet, tindria que fer 4 o 5 fotos i fer una compo amb el photoshop, encara no ho he fet però i poso fil a l'agulla. Llavors em dedico a fotografiar la Castellassa de Can Torres i segueixo endavant i més fotos a la Castellassa.

La Castellassa de Can Torres des de la Carena de l'Illa

La Castellassa des del Turó de Matalonga

Paso pel costat del Turonet del Matalonga i pel Coll Llarg i encaro la pujada a la Castellassa que es té que envoltar la roca per la seva banda esquerra i anar a buscar un caminet amagat a banda dreta (al tanto amb el caminet que no és molt visible), llavors ja encaro la pujada fins arrivar-hi.

El Turó de Matalonga

El canal de l'Elefant surt gairebé de la mateixa Castellassa com si tornesim pel camí d'on em vingut  i encarant el massís ja veiem el corriol que de seguida ja comença a agafar una forta inclinació fins que arriva un moment que ja s'ha de començar a grimpar s'ha d'anar una mica al tanto, per altra banda en tot moment hi han pedres i arbres per agafar-se.

La Castellassa, a banda esquerra del lloc on soc comença la canal de l'Elefant

Foto a la Castellassa a mitja pujada de la canal de l'Elefant

Torno a baixar la canal i surto escopetejat a fer el camí de tornada.

La Balma del Puig-Andreu

Avui vaig a veure la Balma del Puig-Andreu, una assignatura que vaig deixar pendent, ja que sempre que hi he passat tenia pressa per arrivar a un altre lloc o per tornar a casa.

El trajecte és : Alzina del Salari - Coll de Boix - (Camí de Mura) - Pla se Serrallonga - Turó dels Ducs i es trenca a mà esquerra i es passa pel costat del Puig-Bó i ja som davant del Puig-Andreu.

Aquest camí que porta al poblet de Mura és molt maco, ja que passes per una carena que comença gairebé a 850 metres pel pla de Serrallonga i acaba pel pla dels Codolosos a uns 730 metres amb un paisatge impressionant, llavors ja baixa per arrivar a Mura.
   

Abans d'arrivar al pla de l'Estepar ja tenim que girar a mà esquerra direcció est, la direcció cap aquest Puig és molt visual ja que el divisem en tot moment.

La balma està al nord-oest de la muntanya i no és gaire visible, ja que venim per l'est, si venim del nord-est (Puig de la Balma) i fa resol, tampoc és gaire visible, dona que pensar.

Vista la balma, les restes del fum de les fogates i els seients improvisats amb pedres, un s'imagina converses disteses d'amics al voltant del foc.
   

Ha nevat a La Mola

Sempre que neva a la Mola ens dona per pujar-hi, és molt bonic i s'han de fer fotos.
   

Avui pujo amb els meves filles, volen veure la neu, començarem des de Cavall Bernat (de Can Poble).
   

No em pensava que fos una pujada tan forta fins arrivar a enllaçar amb el Camí dels Monjos, anant amb les nenes hagues preferit pujar pel dipòsit, agafant el Camí del Monjos des de més avall, però aquí estem i cap amunt.

Quan ja em enllaçat amb el camí dels Mojos (cruilla dels quatre camins de Can Poble), la cosa ja s'ha començat a animar amb multitud de gent, a mi no em desagrada veure aquestes gentades a la muntanya, si vas per aquest camí ja se sap i més si la Mola està enfarinada.

Hem anat pujant i quan ja hem passat la cruilla del camí de la Font Soleia, la gelada del matí, havia convertit la neu del camí amb gel i teniem que anar amb peus de plom, jo que soc un patidor, vigilava a les meves filles tota l'estona indicant el troç de camí sense gel.
   

Però quan hem arrivat a l'última pujada que està empedrada, la cosa s'ha posat una mica compromessa, ja que no hi havia cap troç sense gel i hi havia una bona pendent, la Marta ha caigut varies vegades però ha tingut bons reflexes i les caigudes només han estat còmiques.